Proposta llavors: viure, barrejar, sentir..

Introducció:

El joc habitual dels nens tradicionalment es trobava en moltes ocasions a les cuines de les cases, on tenien a l'abast (encara que fos perquè no hi havia possibilitat de tenir joguines) cassons, atuells de cuina, coberts de fusta, embuts, arròs, fruita seca.

Aquestes situacions, tan familiars, avui dia es van perdent i resulten situacions de joc cada vegada més oblidades. Cada vegada són menys els pares i mares que dediquen cert temps a estar amb els nens a la cuina. Una cuina, d'altra banda, que ja no té les matèries primeres d'antany, sinó productes molt més manufacturats i transformats. Rarament els petits tenen la possibilitat de  jugar amb farina, arrós,  serradures o pasta, entre altres.

Les llavors són interessants en aquestes primeres edats, ja que tenen la pell de diferents tonalitats de color, degradacions de to en una mateixa peça, són dures, resistents, llises i rugoses, roden bé, tenen diferents sons i pesos, es poden transportar individualment o en munts, amb una mà o amb les dues (el que implica un coneixement de les capacitats pròpies, aplicació de la força apropiada, destresa..), o en un recipient contenidor.

Llavors que es poden xafar, obrir i inspeccionar el que tenen en el seu interior, els seus colors, sabors, noves textures, olors, la seva calidesa, la suavitat, solidesa o humitat, la taca que poden deixar o els dibuixos que es poden fer sobretot amb les més petites… Des del punt de vista visual són molt suggestives presenten gran varietat de sensacions, molta riquesa manipulativa i ofereixen diversitat de qualitats: pesos, formes, dimensions, volum, textures, colors, olors, gustos. En definitiva és un material familiar amb unes possibilitats meravelloses i emocionants. A nivell simbòlic a causa de la relació que tenen amb l'alimentació és fàcil que donin lloc a accions de “remoure el menjar”, “servir-la”, “cuinar” o “compartir el menjar”.

Sessions: un total de tres sessions. Cada taller fa una roda de tres sessions per tal que tots els infants vegin la proposta.

Agrupament: degut a què es tracta d'una proposta pel taller d'experimentació, els grups estaven formats per les dues aules de tres anys, amb un total d'uns 16 nens aproximadament (8 de cada aula)

Duració: una hora aproximadament, incloent la conversa inicial i la recollida

Espai: porxada

Materials: 

Les llavors han estat seleccionades atenent tant al seu preu com a l'estètica de les mateixes, tot triant varietats de mides diferents, colors variats i formes desiguals.

Com a material complementari hem afegit contenidors com sacs, embuts, coladors, bossetes, cistelles . A més de plats, gots, culleretes, cullerots, mantells...

Presentació dels materials:

Objectius generals i específics:

Adonar-se que creix, prenent consciencia i apreciant totes les parts del seu cos i les habilitats que va adquirint.

• Explorar i descobrir les possibilitats i limitacions del seu cos.
• Fomentar la formació d'una imatge positiva d’ells mateixos.
• Utilitzar estris (culleres, gots i diversos recipients) de manera adequada i amb moviments precisos.

Desenvolupar el gust per la manipulació i l'experimentació envers el material natural i no estructurat.

• Identificar a través del sentits les propietats de les diferents llavors (olor, color, textura, densitat).
• Descobrir i emprar les pròpies possibilitats motrius, sensorials i expressives.
• Utilitzar el material ofert amb diferents usos: simbòlic, experimental, artístic, socio-afectiu.

Comprendre el llenguatge adult i comunicar-se a través del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.

• Relacionar-se amb els adults i amb la resta d’infants amb afecte i estima, a través del llenguatge i el gest.
• Comunicar-se i expressar-se per mitjà d’algunes paraules i la construcció de petites frases.
• Expressar els fenòmens viscuts a l’activitat com són els colors, la densitat, les textures i les formes.

Aprenentatge per descobriment:

El material natural que proposem, les llavors, afavoreix en gran mesura els següents aspectes concrets: 

• El despertar del pensament científic: discriminar lleis de la naturalesa, decidir com actuar, quin camí descobrir, què experimentar, amb uns principis observats i experimentats.
• Aviven la curiositat i les ganes d'aprendre.
• Augmenten la capacitat de control i d'actuació, per tant faciliten l'autonomia personal.
• Beneficien la recuperació de l'activitat lúdica. Els jocs de sempre estan basats en la creativitat i en la invenció de noves utilitats dels objectes.

Ens proposem estimular els sentits a través de l'experimentació directa, oferir possibilitats de descobriment, aprendre qualitats i sobretot gaudir del plaure de jugar i compartir el temps, l'espai i el material amb altres nens.

Presentació i preparació de l’activitat:

Aquesta proposta de taller la hem realitzat en Jose i jo.

Amb els materials esmentats, vàrem considerar fonamental que l'espai i la disposició del material resultés vistosa i suggerent. L'objectiu fonamental és que els colors i formes diverses de les llavors resultessin atraients per als infants per tal de motivar-los a tocar, olorar, remenar, agafar, xafar... En definitiva, una multiplicitat d'accions que afavoreixen una gran riquesa d'emocions i sensacions.

Vàrem disposar tres espais de joc amb diferents alçades. A l'estora central és on vàrem decidir que a la segona i la tercera sessió disposaríem les garrofes, ja que es tractava d'un material de majors dimensions i, per tant, necessitava més espai. Un altre espai va ser una taula, la qual vàrem ambientar amb un mantell i utensilis més casolans, relacionats amb el món del menjar i l'alimentació. Els contenidors utilitzats són propis d'una cuina real (motllos de rebosteria, paelles, cullerots...) per tal de donar realisme al taller.

Per últim, hi havia tela de sac al terra, simulant una estora, i una petita tarima que donava altra alçada.

Tots els espais, estaven provistos de l'ambientació i els estris necessaris per crear un ambient el més rural possible i amb suficients contenidors com perquè tots els infants poguessin experimentar les diverses accions a les quals les llavors: omplir, buidar, remenar, traslladar... 

Desenvolupament de l’activitat: 

Aquí em centraré en descriure les millores o canvis que vàrem introduir a les diferents sessions.

En la primera sessió els infants arribaren amb la tutora a la porxada i allà ens vàrem donar el bon dia i presentant una mica per dalt els materials vàrem començar a aixecar als nens a poc a poc per anar a l'activitat. Degut a la rapidesa del moment vàrem pensar que a les següents sessions faríem el bon dia a l'aula i una vegada al taller, explicaríem amb més detall els materials. Així ho vàrem fer i els infants varen veure una mostra dels diferents materials amb els que comptaven per jugar i, entre tots, vàrem parlar de les seves característiques: color, forma, pes, textura...

Quant a les sessions, tot i que en un principi vàrem pensar que faríem una primera amb llavors i contenidors, una segona amb llavors contenidors i garrofes (que són contenidors de llavors) i una darrera incloent fustes, al final no va ser així. Aquest canvi de decisió ho vàrem realitzar degut a què com els nens de cada sessió eren diferents, era la primera vegada que estaven en contacte amb aquesta activitat i a la segona sessió vàrem veure que anaven a les llavors, deixant les garrofes molt de banda. Per aquest motiu vàrem pensar que aquest aument progressiu de material funciona quan són els mateixos infants ja que els dona temps a familiaritzar-se amb les llavors i a les altres sessions sí que mostren més interès pels materials afegits. Així vàrem decidir no afegir les fustes, ja que a una altra proposta del taller ja havien experimentat amb aquestes i també les tenien disponibles al racó de construccions de la classe.

Així la darrera sessió va mantenir les garrofes però, per tal de cridar l'atenció dels infants vàrem col·locar-la just al centre de l'estora, i vàrem fer un camí, tot intentant cridar l'atenció dels nens. No obstant, els infants varen continuar dedicant més temps a les llavors, sent les garrofes, de la mateixa forma que a la segona sessió, una opció triada només per uns pocs infants al final de la sessió.

A pesar d'això sí que vàrem poder veure la diferència quant a interacció amb el material entre llavors i garrofes, sent aquestes darreres provocadores de moviments més amplis del cos, més enèrgics, mentre que les llavors provocaven un clima més calmat, de major concentració i precisió.

En general, durant les tres sessions els nens observen l'espai i el material abans d'anar cap a ell, això sobretot es evident en alguns infants que tenen una actitud més tímida, aproximant-se al material de manera més prudent. Observem també, altres infants que es llencen literalment a tocar i manipular. Els primers contactes amb el material són més de caire sensorial, de joc individual i tranquils, experimentant lo més bàsic del material. A mesura que ha anat avançant l'activitat s'han donat jocs de caire simbòlic, alguns infants feien "pastissos" o "cuinaven el menjar" i ens oferien els seus plats. Es podria dir que se li ha donat diferents usos al material, des de la funció sensorial i  exploratòria fins a la simbòlica i relacional.

Pel que fa al moment de la recollida, hem avisat abans de què recolliríem en deu minuts per tal de conscienciar als nens del final de la sessió. A més, els infants ens han ajudat a recollir i ho han fet realment bé, tot ficant totes les llavors dins les cistelles i els contenidors i estris a les capses que hem indicat.

Una vegada finalitzada la sessió, a l'aula hem parlat dels diferents jocs duts a terme i hem parlat de dificultats que han sorgit: ficar algunes llavors pels coladors o embuts deguts a la seva mida, transportar el material amb culleres de diferents mides... així com dels tipus de jocs realitzats. 

Documentació gràfica de les accions dutes a terme

Alguns dels moments i accions que vull destacar són els següents: 

Avaluació:

“Observar el juego forma parte del papel que debe desempeñar el educador ante éste. Se observa, se registra y se documenta para dar valor a las acciones de los niños, porque, como dice Malaguzzi, “lo que no se documenta no existe”. Se observa para aprender a mirar lo que acontece ante nuestros ojos, para que no pase desapercibido, para reflexionar y comprender, para reconocer, sacar conclusiones y darle un sentido, tanto a lo que el niño hace como a los planteamientos educativas en genera, ya que si se sabe observar, la actitud del educador cambia, se vuelve humilde, abierto a la sorpresa, menos directivo y más atento a lo que el niño ofrece, más respetuoso con la naturaleza humana, capacitada desde los primeros años de vida para ser artificie de su propia existencia, más de lo que se puede creer.” (Ruiz, A. y Abad, J., 2011)

En aquesta activitat, en Jose i jo ens hem combinat per prendre fotografies i enregistrar per escrit, per tal de poder avaluar el desenvolupament de l'activitat. És impossible que nosaltres com a observadors guardem en la nostra memòria tots els fets rellevants que ocorren amb el grup de nens durant el transcurs de la sessió. Per això és imprescindible que comptem amb instruments pràctics en els quals anotar la informació i recórrer a ella per a la posterior anàlisi. Tot i que vàrem pensar en utilitzar una taula de registre elaborada per nosaltres, després vàrem creure més oportú utilitzar el mètode que empra la mestra responsable del taller per tal de mantenir una coherència i perquè després ella pogués utilitzar les notes.  

La seva llibreta consta dels noms dels infants del taller amb un espai reservat a observacions on només apunta allò més significatiu de la sessió: si sempre juga sol, amb el mateix material o espai, si prova diferents tècniques o sempre realitza la mateixa acció, si canvia constantment de joc, etc.

A més d'aquest tipus de registre, que serien notes de camp, en Jose i Jo avaluavem el nostre treball constantment, tot dient-nos l'un a l'altre allò que no havia sortit bé o que havíem de canviar i explicant-nos coses que vèiem que tal vegada l'altre no havia vist. Aquesta informació compartida, ens feia millorar en la nostra tasca i no només es quedava en les paraules sinó que a les sessions següents o teníem en compte.

Noves propostes:

En general, hem quedat bastant satisfetes amb les observacions realitzades. Hem pogut comprovar que l'activitat els ha permès experimentar una gran multiplicitat de sensacions i emocions. Aquest material és força interessant perquè és proper als infants, és econòmic i permet als nens realitzar una gran varietat d'accions manipulatives i jocs de tot tipus.

Tal vegada, es podria aprofitar la gran curiositat que ha despertat aquest material per tal de realitzar una propera sessió amb llavors incorporant material complementari com fulles, terra o fusta. És un material que es fàcilment combinable per tal d'afavorir noves propostes de joc. Si unim terra i llavors es podria aprofitar per explicar als infants com neixen i creixen les plantes, podem plantar les llavors i podem experimentar amb les diferents sensacions que ens provoca la terra.

La xocolata: el plaer d'aprendre

JUSTIFICACIÓ

Degut a una mancança comú entre les aules del cicle de tres anys: absència d’activitats manipulatives, en Jose i jo vàrem decidir dissenyar una activitat que donés resposta a la forma que tenen els infants de conèixer el món que els envolta: fent. Mitjançant la vista, el olfacte, l’oïda i el gust, els infants perceben tot el seu context i comencen a descobrír el seu entorn. Com diu Triadó (1992) “Las sensaciones son los canales básicos que permiten que la información sobre el estado del propio organisme y sobre los fenómenos externos llegue al cerebro. Las percepciones son las sensaciones organizadas en pensamientos”. 

Entenent doncs que els infants necessiten d’experiències sensorials per tal de traslladar aquestes experiències a un nivell més cognitiu vàrem pensar en la proposta del xocolata, ja que és un material que té una olor intensa, que és agradable al gust i que ens permetia diferents textures: en pols i líquid. En relació a aquestes textures i com a motiu de la nostra elecció, estava el fet de poder utilitzar-lo com si fos pintura. Per això, vàrem presentar l’activitat com una tasca artística on cada infant disposava d’un pinzell, un potet amb xocolata líquida, una muntanya de xocolata en pols i una altra de farina (que feia contrast amb el negre). 

El fet de voler presentar així l’activitat és perquè creiem que l’art és una forma important de potenciar la creativitat i la lliure expressió de cada nen. Cada infant té una forma d’interpretar el món , el seu entorn i, per tant, la seva forma d’expressar-se. Per això, a través d’activitats com aquesta, els infants van descobrint a poc a poc que a més del llenguatge oral, es poden expressar d’una altra forma.

Aquesta forma de pensar,  no és fruit d’una creença sense fonament sinó que hi ha molts d’autors que valoren i defensen  les possibilitats educatives que l’expressió artística exerceix en el desenvolupament dels infants. Alguns d’aquests autors són Gardner, qui ens diu amb la seva Teoria de les Intel·ligències múltiples, que no existeix una única forma d’intel·ligència que va creixent, sinó que es tracta d’una sèrie d’intel·ligències que estan interconnectades entre sí. Si partim de la concepció que cada nen aprèn d’una manera diferent hem de ser coherents en les nostres actuacions, trobant alternatives a l’actual forma de transmetre els continguts, és a dir, centrant-nos en la intel·ligència lingüística i matemàtica; per tant, hem de proporcionar altres formes d’expressió si volem arribar a tots els alumnes de l’aula.

L’enfocament educatiu de l’escola italiana de Reggio Emilia, i en concret, la proposta pedagògica de Loris Malaguzzi, també suggereix la importància de prendre en consideració les diferents intel·ligències que interactuen i es combinen en cada individu i els diversos llenguatges a través dels quals poden expressar-se els nens. En les notes associades a l’exposició titulada “Los 100 lenguajes de la infancia”, Malaguzzi (2005) reconeix expressament que les persones, i en particular els nens, tenen el privilegi d’expressar-se a través d’una amplia varietat de llenguatges que haurien de tenir cabuda a l’escola.

ELS OBJECTIUS que volem aconseguir amb aquest tipus d'activitats són: 

·         Apropar els infants al món de l’art entorn de les seves variants i possibilitats.

·         Potenciar la seva creativitat.

·         Gaudir en l’execució de tasques plàstiques.

·         Expressar-se lliurement a través de la pintura (expressió corporal).

·         Prendre consciència del seu cos i les seves possibilitats.

·         Exercitar la motricitat fina.

·         Conèixer diferents materials i estris que permeten l’expressió artística.

·         Fomentar l’autonomia per realitzar les activitats.

EL MATERIAL

Tot i que com he dit, l’elecció de la xocolata també estava justificada per la seva textura, no ens volíem quedar només amb la part manipulativa, ja que és durant el període 0-3 quan es comença a treballar amb materials que puguin ser manipulats amb les mans com són la pintura el fang o la farina. És per això, que ja que durant l’escoleta els infants ja fan activitats de manipular amb les mans, la proposta de la xocolata inclosa, volíem adaptar la proposta al cicle en el qual estem ara. 

A més, i a partir de les xerrades amb la professora d’art, la nostra intenció és anar combinant activitats on els nens hagin de pintar amb diferents tècniques diferents materials, sempre sent conscients del que ja han fet durant les sessions d’art. Amb aquestes tècniques podem treballar diferents continguts contemplats les programacions de tres anys com són el cos humà (pintar amb diferents parts del cos, a nosaltres i als altres), els colors (en aquest cas, el blanc i el negre o marró fosc), etc.

El fet que els infants entrin en contacte amb aquesta gran varietat de materials (pinzells, elements naturals, esponges o el cos), tots referents al món artístic, fa que experimentin diferents sensacions: està freda, és aquosa, és una massa més dura, s’eixuga a les mans, la mà s’enfonsa dins...

PRESENTACIÓ DE L’ACTIVITAT

En un principi, havíem planejat aquesta activitat per realitzar-la el dijous, ja que és un dia en què sis alumnes de cada aula de tres anys se’n van al taller d’art. Aprofitant la menor ràtio, faríem cada aula (les dues aules de tres anys) l’activitat per separat; la meva classe sortiria a la porxada i la classe d’en Jose ho faria dins. Pel que fa als infants que no gaudirien de l’activitat, aquesta es traslladaria el dimarts següent al racó d’artistes i els nens que no l’haguessin fet la podrien realitzar.

A pesar d’aquest plantejament ens vàrem trobar amb un imprevist, la mestra d’art es va posar malalta. Tot i que per a nosaltres va suposar un entrebanc, ja que havíem preparat l’activitat per al nombre de nens que pensàvem que hi hauria, crec que va servir-nos per aterrar a la realitat del centre i saber que aquest tipus d’imprevistos son freqüents i hem de saber adaptar-nos. El fet de ser 25 infants a cada aula no ens permetia fer l’activitat a les dues classes ja que ni disposàvem de pots suficients per ficar la xocolata líquida, ni consideràvem adient que 25 infants estiguessin a una aula per realitzar l’activitat. El fet de considerar que els nens necessiten un espai suficient per pintar, per concentrar-se, ens va fer rebutjar la idea de fer-ho a l’aula ja que ens faria agrupar a més infants per taula, amb una distància entre taules mínima, que no donaria resposta a la intenció de la nostra sessió. Per això, al final vàrem decidir muntar la porxada pels 25 infants d’un aula i l’altre grup la realitzaria al dia següent, a la porxada també (ja que és un espai més ample).

Pel meu grup vàrem col·locar cinc taules, amb cinc infants per taula. 

EL ROL DE L’ADULT

Els infants van arribar a la porxada i allí els vaig presentar l’activitat, sense dir en cap moment que es tractava de xocolata. Vàrem decidir que no mencionaríem la xocolate per no incitar a què els infants directament anessin a tastar, volíem que fos una activitat d’expressió artística, tot sabent que al final s’adonarien d’aquest fet. Així que només vaig dir que disposaven d’uns materials per pintar i que podien fer el que volguessin.

Durant aquestes sessions nosaltres ens vàrem quedar bastant al marge, és a dir, les nostres intervencions consistien bàsicament en comentar els dibuixos dels nens dient lo bé que ho estan fent o ressaltant els colors que utilitzen; com diuen Vidal i Laguía (2008) “El adulto no ha de intervenir proponiendo modelos concretos o corrigiéndolos, ho ha de sugerir qué debe hacer. El poder de imaginación de los niños y niñas es grande y, por lo tanto, ellos solos han de escoger”. És cert que si no som conscients de què allò important és el procés en sí i no el resultat, interceptarem el procés creatiu amb preguntes i observacions com ara: “ja no pintis més, que el dibuix ja està molt polit” o “pinta més per aquí que hi ha molt de blanc encara”.

AVANTATGES DE L’IMPREVIST

El fet de realitzar dues sessions amb un dia entremig, ens va permetre parlar de l’experiència a fi de millorar-la amb el segon grup.  Jo li vaig explicar com havia anat l’experiència a en Jose, tot veient com els infants van començar pintant amb els pinzells, un va decidir tastar el pinzell, va descobrir que era xocolata i els altres també ho varen voler provar. A poc a poc, alguns infants varen passar a treballar amb les mans i això va provocar un joc simbòlic que va durar una bona estona: “tinc guants, sóc un zombi...”.

Quant a la distribució de les taules tot va anar bé, però vàrem aprofitar que el grup d’en Jose era menys nombrós per col·locar a menys infants per taula (quatre nens).

Pel que fa al material, a la meva sessió vàrem posar les muntanyes de farina i de xocolata en pols més grans la qual cosa va provocar que els nens es centressin més en la pols que en la xocolata líquida per pintar. Per això, a la sessió de l’altra aula, les muntanyes eren molt més petites.

Una vegada realitzades les dues experiències vàrem trobar algunes diferències, que no crec que només tinguin a veure amb les modificacions realitzades sinó que cada grup té una forma de treballar diferent. Per exemple:

• El meu grup va passar més temps provant la xocolata i experimentant amb la pols i les mans que pintant amb el pinzell.

• El grup d’en Jose va dedicar quasi tota la sessió a pintar amb pinzell a pesar de què sabien des de l’inici que es tractava de xocolata perquè ho havien sentit a altres nens (degut a que va ser una sessió més tardana).

Tal vegada, el fet de ser menys infants per taula va permetre l’expressió artística més acurada ja que els límits de la teva creació són més extensos; no s’acaba tan ràpid el paper on poder pintar.

DOCUMENTACIÓ DE LES SESSIONS.

Tal com vaig exposar a una entrada anterior, sóc molt conscient de la importància de donar visibilitat al que fan els infants a l’escola. Per això una vegada realitzades les dues sessions, vàrem realitzar entre les dues aules el següent muntatge:

Vàrem seleccionar fotos dels dos grups, amb moments representatius de l’activitat, i amb l’acompanyament del text, es veuen els diferents processos dels que ja he parlat: pintar amb pinzell, joc simbòlic, barreges, tastar...

A més, i tornant a l’adequació de les nostres taques a la realitat del centre, on les mestres no poden sortir de les aules per tal de realitzar la documentació, ho vàrem fer durant el nostre descans, i aprofitant que els dilluns entrem a les nou (vàrem anar a les vuit per preparar-lo). També vàrem aprofitar els cartells de cartolina que havíem confeccionat a la documentació del carnestoltes, tot col·locant els nous textos damunt. Puc dir que aquesta vegada sí que vàrem ser conscients de la situació a la qual s’han d’adaptar les nostres tutores i això va implicar una organització més rigorosa:

• DIJOUS I DIVENDRES: Realització de les dues sessions
• DISSAPTE I DIUMENGE: Selecció de fotografies per separat (selecció final), impressió i plastificació de les mateixes, selecció i retall dels trossos de paper pintat amb xocolata.
• DILLUNS DURANT EL PATI: Retallada de les fotografies plastificades.
• DILLUNS EN EL DESCANS: Muntatge de la documentació. 

IMATGES QUE PARLEN DEL MOMENT

REFERÈNCIES:

CABANELLAS, I y HOYUELOS, A. (1999). Fitxes, llibres de text i altres incohèrencies escolars. Revista In-fan-cia.

GIRÁLDEZ HAYES, A. (2009). Reflexiones en torno al lugar de las artes en la Educación Infantil. URL: http://www.mecd.gob.es/revista-cee/pdf/n12-giraldez-hayes.pdf

LAGUÍA, M.J. i VIDAL, C. (2008). Rincones de actividad en la escuela infantil (0 a 6 años). Barcelona: Graó.

VILA, B. i CARDO, C. (2005). Material sensorial (0-3 años): Manipulación y experimentación. Barcelona: Graó.

Junts per una educació millor

Tal com vaig dir a l’entrada de primeres impressions a Es Pratet, cada matí (exceptuant els dilluns) i els dimarts al vespre (cada quinze dies) ens reunim tot el claustre del centre.

Aquests moments em semblen un espai privilegiat que ens dóna l’oportunitat de participar en la dinàmica general del centre ja que ens dóna una idea d’allò que succeeix a l’escola i és un punt on poder recolzar les nostres converses. Per exemple, gràcies a què vàrem parlar sobre què feia cadascuna de les tutores al seu taller, avui he pogut participar molt més en la conversa col·lectiva de la meva aula que té lloc una vegada finalitzats els tallers, on cada grup (tres en total) conta què ha fet al taller. Així quan un grup ha contat que havien fet un puzle he sabut què demanar exactament, ja que coneixia l’activitat exacta que s’havia estat produint en aquell espai.

Trobo que aquests moments de conversa als claustres fan establir lligams entre els diferents agents de la comunitat educativa, ja que cadascun dels membres que hi participa pertany a un aula diferent, i comparteix amb els altres les seves experiències i angoixes. Tot això ens permet relacionar-nos amb persones amb les quals normalment no tenim contacte i fa que reforcem les nostres estratègies de treball col·laboratiu així com el respecte i valoració de les aportacions dels altres. No obstant, tal com ja he dit, crec que no només és idoni per treballar la col·laboració sinó que també és un espai de diàleg on surten altres temes de conversa que et fan aprendre de les experiències de la resta i agafar idees per a la teva aula, per exemple una practicant havia fet la versió del conte “A què sap la lluna” amb ombres xineses i arrel d’aquí cadascuna ha explicat com ho narra a la seva aula, tot aportant altres alternatives que segur enriquiran les nostres actuacions a l’aula.

En definitiva, tota aquesta experiència m’està fet pensar en tot allò que es perd un centre en el qual les tutores de cada aula no disposen d’un espai per xerrar. Hi ha experiències molt enriquidores sobre “tallers de prendre el cafè” on el personal del centre i fins i tot les famílies fan com una mena de reunions on surten temes diversos i comparteixen coneixements. Crec que a qualsevol centre hauria d’haver algun espai així ja que tot i que pot semblar que encara és més temps de dedicació a l’escola, si som conscients de la gran quantitat d’idees que sorgeixen d’aquests debats ens adonarem que en comptes de llevar-nos temps ens ho estalvien ja que el procés que fem cercant per Internet sobre possibles activitats per treballar diferents continguts és més lent i monòton del que ho serien aquestes converses.  Com diu Comellas (2009):

“Compartir con otras familias y colectivos inquietudes, necesidades, acciones o recursos es una manera de ahorrar esfuerzos, conocer y valorar más ideas y maneras de hacer y ser más coherentes con el proceso educativo”

Referències:

COMELLAS CARBÓ, M.J. (2009). Familia y escuela: compartir la educación. Barcelona: Graó.

Un nou inici

Quan entres en un nou centre, de forma quasi involuntària, penses en les teves experiències anteriors, en el meu cas en el pràcticum a l’escoleta, i això t’ajuda a valorar les diferents pràctiques que es duen a terme.

Des del primer moment en aquesta escola, a la meva aula les activitats a tractar estaven molt més clares per part de la meva tutora, és a dir, sota el que es fa hi ha una programació amb uns objectius que s’adapta a les necessitats i característiques dels infants d’aquesta aula. Com a conseqüència, una de les diferències més importants respecte a les meves primeres pràctiques és que ja no haig de fer activitats aleatòries sinó que han de tenir un sentit per a la vida d’aula. Això fa que les meves aportacions siguin un suplement a programació de la meva tutora; és a dir, que entre les dues anem fent la planificació planificació d’activitats d’aquest segon trimestre. Aquest procés està suposant per a mi una gran satisfacció ja que suposa que la tutora valora i confia plenament en la meva capacitat per aportar idees i programar segons els objectius i continguts prevists. Per tant, tot i que jo li vaig proposant activitats que no tenia previstes (les quals desenvoluparé quan les dugui a terme) sempre tenen una coherència amb allò que estem treballant i som les dues qui acabem de perfilar-les, cercant la millor forma de dur-les a terme. Per exemple, aprofitant les meves observacions de la primera setmana i les converses amb na Vicky (la meva tutora) vaig veure que el racó d’experimentació i natura de l’aula estava una mica en “pobre” quant a materials; vaig compartir aquest sentiment amb en Jose, que també es troba a la classe de tres anys i se’ns va acudir la idea de fer una proposta amb llavors per a aquest espai. Quan ho vaig comentar amb na Vicky li va semblar molt bona idea i a la reunió de claustre, quan parlaven dels tallers dels quals es responsabilitzen cada mestre (en el seu cas és el taller d’experimentació) va comentar aquesta idea com una proposta que poguessim fer per al taller i després incorporar-la a la vida d’aula, complint així un dels objectius dels tallers: que allò que es fa en aquell espai es traslladi a la vida d’aula, que hi hagi una relació, una coherència.

Aquesta tasca conjunta em fa situar-me davant una realitat a l’escola, ser tutora d’aula i haver de fer una planificació del que volem tractar i, sobretot, del com ho volem tractar. Amb això, vull dir que aquesta experiència m’està aportant poder posar-me realment al paper d’una tutora que ha de cercar, triar i modificar les activitats que troba o proposa a fi de seleccionar les més adients per tractar els continguts previstos amb el grup específic que té.

A més, aquesta experiència em fa poder establir vincles entre el que tractàvem a la carrera sobre la importància de treballar junts, de compartir idees, aspecte en el qual ens han insistit molt sobretot fent-nos fer treballs en grup. Ara puc veure com realment aquest procés de compartir, de debatre, tot aportant i rebent opinions ha fet que el que comença sent una observació que comparteixes amb  un company de pràctiques, es converteixi en una proposta per a un dels tallers de l’escola.

Tot això està sent possible gràcies a la posició que per a la tutora tinc a l’aula, que és d’igualtat absoluta, com una més.

En definitiva, puc dir que gràcies a la forma de rebre’m a l’aula estic aprenent coses del dia a dia que em fan madurar professionalment i personalment ja que el contacte constant amb una altra persona per prendre totes les decisions d’aula et fa treballar valors i trets de la teva personalitat que, personalment, m’estan fent treure una part solidària (en el sentit de compartir idees i propostes) que crec que és fonamental en la nostra professió. Tot i que això ja ho vaig experimentar l’any passat, se’m va quedar pendent un nou pas: traspassar aquest ambient de cooperació d’aula a nivell de centre. Això aquest any sé que ho podré dur a terme ja que el fet de què cada dia hi hagi reunions de claustre fa que coneguis allò que passa a tot el centre i puguis incidir de una forma més directa. Tot i que no puc incidir de la mateixa forma que ho faig en la meva aula i sobretot ara que encara estem començant i no fem moltes aportacions a les reunions, sé que quan ja estiguem tots els practicants més integrats, això ens donarà la seguretat per dur a terme aquesta col·laboració a nivell de centre que ja s’està iniciant. 

Un bon exemple de com ens estem implicant al centre és el fet que les altres tres practicants i jo haguem estat aquest any, les bufones del rei carnestoltes (que era l’altre practicant), sortint durant quatre dies al pati per anar advertint de la festa que s’apropava i sortit a la rua del centre amb els infants; una gran experiència lúdica on hem posat en pràctica els nostres coneixements musicals, de dansa i d’escenificació.