Tot i que sé que els
infants de dos i tres anys no han d’aprendre a llegir o escriure, l’any passat,
al pràcticum vaig pensar que seria una bona idea que els infants poguessin
tenir un lloc on veure els seus noms i treballar amb aquests.
Primer vaig pensar en
posar l’abecedari sencer però després vaig pensar que no té sentit posar
lletres que no estiguin lligades amb la vida dels nens i, per tant, no resultin
significatives per a ells. Així vaig decidir acotar el nombre de consonants i
vocals reduint-lo a la lletra inicial de cada nom.
Aquest va ser el resultat
del mural:
Ara estic al Pràcticum
II, amb infants de tres i quatre anys, és a dir que continua no sent obligatori
el fet de llegir i escriure. No obstant, els infants a l’assemblea, posen la
data, escriuen si fa sol o núvols quan mirem el temps i altres activitats relacionades
amb la lectoescriptura. És per això que quan na Vicky em va comentar la
possibilitat de crear un espai amb l’abecedari jo li vaig comentar la meva
experiència. En aquell moment, estava convençuda del que ja he dit: posar només
les inicials dels seus noms. Na Vicky em va dir que ella també ho havia pensat
però que tal vegada, el fet que no només escriguessin el seu nom suposava una
nova demanda en quantitat de lletres.
Al final, va posar
l’abecedari complet:
Ara, quan ja fa temps de
l’elaboració d’aquest abecedari m’he parat a reflexionar sobre el mateix. Penso
que tal vegada jo estava equivocada quan vaig pensar posar només les inicials
dels infants ja que en aquesta edat, per part d’alguns infants, l’interès per
les lletres és més gran i no només coneixen els seus noms, sinó també el
d’alguna altra mestra, germans, pares... També, el fet que un nom no només
estigui format per la seva lletra inicial, crec que és motiu per incloure les
altres lletres. Considerant aquests factors i afegint que els infants fan
activitats on escriuen paraules alienes als noms (llista de la compra, racó de les paraules dolces...) he arribat a la conclusió que posar únicament les
inicials dels seus noms hauria suposat limitar el coneixement dels infants, la
seva oportunitat per apropar-se a altres lletres que també estan al seu
voltant. Com vàrem parlar a l’assignatura de Lectura i Escriptura en la primera
Infància, no hem de privar als nens d’allò que esta al seu context immediat:
cartells dels supermercats, marca de les seves galetes preferides, del suc que
porten a l’escola, textos o lletres a les camisetes...
Un altre aspecte que
m’agradaria destacar com a diferència entre ambdós abecedaris és la qualitat
estètica dels mateixos. El primer va ser el que vaig realitzar per a l’escoleta
i vaig pensar que fer un fons blanc i unes lletres grans i de colors, incitaria
als nens a mirar-lo, ja que és més cridaner. El que ara hi ha a la classe, des
del meu punt de vista, és una mica “avorrit” i tot i que els infants són més
grans no crec que això hagi de suposar renunciar a la qualitat estètica dels
materials o espais que es creen a l’aula. Considero que si el que pretenem és
que els nens comencin a parar atenció en les lletres (aspecte més relacionat
amb el seu nivell maduratiu que amb la nostra voluntat) hauríem de contribuir a
aquest fet creant un abecedari més atractiu, que els convidi a submergir-se en
el món de les lletres, a mirar-les, i sobretot, continuar amb les activitats
diàries que fem a l’aula i en les quals tant les lletres com els números tenen
una cabuda important.
Tot i que com he plasmat,
estic convençuda de la idoneïtat de posar totes les lletres en aquest cicle,
ara tinc el dubte de si vaig fer bé amb els infants de dos i tres anys en només
posar les lletres inicials dels seus noms. Un dubte que esper poder resoldre a
mesura que vagi adquirint experiència i mitjançant xerrades amb altres
professionals que puguin orientar-me en fets com aquests.
