Proposta llavors: viure, barrejar, sentir..

Introducció:

El joc habitual dels nens tradicionalment es trobava en moltes ocasions a les cuines de les cases, on tenien a l'abast (encara que fos perquè no hi havia possibilitat de tenir joguines) cassons, atuells de cuina, coberts de fusta, embuts, arròs, fruita seca.

Aquestes situacions, tan familiars, avui dia es van perdent i resulten situacions de joc cada vegada més oblidades. Cada vegada són menys els pares i mares que dediquen cert temps a estar amb els nens a la cuina. Una cuina, d'altra banda, que ja no té les matèries primeres d'antany, sinó productes molt més manufacturats i transformats. Rarament els petits tenen la possibilitat de  jugar amb farina, arrós,  serradures o pasta, entre altres.

Les llavors són interessants en aquestes primeres edats, ja que tenen la pell de diferents tonalitats de color, degradacions de to en una mateixa peça, són dures, resistents, llises i rugoses, roden bé, tenen diferents sons i pesos, es poden transportar individualment o en munts, amb una mà o amb les dues (el que implica un coneixement de les capacitats pròpies, aplicació de la força apropiada, destresa..), o en un recipient contenidor.

Llavors que es poden xafar, obrir i inspeccionar el que tenen en el seu interior, els seus colors, sabors, noves textures, olors, la seva calidesa, la suavitat, solidesa o humitat, la taca que poden deixar o els dibuixos que es poden fer sobretot amb les més petites… Des del punt de vista visual són molt suggestives presenten gran varietat de sensacions, molta riquesa manipulativa i ofereixen diversitat de qualitats: pesos, formes, dimensions, volum, textures, colors, olors, gustos. En definitiva és un material familiar amb unes possibilitats meravelloses i emocionants. A nivell simbòlic a causa de la relació que tenen amb l'alimentació és fàcil que donin lloc a accions de “remoure el menjar”, “servir-la”, “cuinar” o “compartir el menjar”.

Sessions: un total de tres sessions. Cada taller fa una roda de tres sessions per tal que tots els infants vegin la proposta.

Agrupament: degut a què es tracta d'una proposta pel taller d'experimentació, els grups estaven formats per les dues aules de tres anys, amb un total d'uns 16 nens aproximadament (8 de cada aula)

Duració: una hora aproximadament, incloent la conversa inicial i la recollida

Espai: porxada

Materials: 

Les llavors han estat seleccionades atenent tant al seu preu com a l'estètica de les mateixes, tot triant varietats de mides diferents, colors variats i formes desiguals.

Com a material complementari hem afegit contenidors com sacs, embuts, coladors, bossetes, cistelles . A més de plats, gots, culleretes, cullerots, mantells...

Presentació dels materials:

Objectius generals i específics:

Adonar-se que creix, prenent consciencia i apreciant totes les parts del seu cos i les habilitats que va adquirint.

• Explorar i descobrir les possibilitats i limitacions del seu cos.
• Fomentar la formació d'una imatge positiva d’ells mateixos.
• Utilitzar estris (culleres, gots i diversos recipients) de manera adequada i amb moviments precisos.

Desenvolupar el gust per la manipulació i l'experimentació envers el material natural i no estructurat.

• Identificar a través del sentits les propietats de les diferents llavors (olor, color, textura, densitat).
• Descobrir i emprar les pròpies possibilitats motrius, sensorials i expressives.
• Utilitzar el material ofert amb diferents usos: simbòlic, experimental, artístic, socio-afectiu.

Comprendre el llenguatge adult i comunicar-se a través del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.

• Relacionar-se amb els adults i amb la resta d’infants amb afecte i estima, a través del llenguatge i el gest.
• Comunicar-se i expressar-se per mitjà d’algunes paraules i la construcció de petites frases.
• Expressar els fenòmens viscuts a l’activitat com són els colors, la densitat, les textures i les formes.

Aprenentatge per descobriment:

El material natural que proposem, les llavors, afavoreix en gran mesura els següents aspectes concrets: 

• El despertar del pensament científic: discriminar lleis de la naturalesa, decidir com actuar, quin camí descobrir, què experimentar, amb uns principis observats i experimentats.
• Aviven la curiositat i les ganes d'aprendre.
• Augmenten la capacitat de control i d'actuació, per tant faciliten l'autonomia personal.
• Beneficien la recuperació de l'activitat lúdica. Els jocs de sempre estan basats en la creativitat i en la invenció de noves utilitats dels objectes.

Ens proposem estimular els sentits a través de l'experimentació directa, oferir possibilitats de descobriment, aprendre qualitats i sobretot gaudir del plaure de jugar i compartir el temps, l'espai i el material amb altres nens.

Presentació i preparació de l’activitat:

Aquesta proposta de taller la hem realitzat en Jose i jo.

Amb els materials esmentats, vàrem considerar fonamental que l'espai i la disposició del material resultés vistosa i suggerent. L'objectiu fonamental és que els colors i formes diverses de les llavors resultessin atraients per als infants per tal de motivar-los a tocar, olorar, remenar, agafar, xafar... En definitiva, una multiplicitat d'accions que afavoreixen una gran riquesa d'emocions i sensacions.

Vàrem disposar tres espais de joc amb diferents alçades. A l'estora central és on vàrem decidir que a la segona i la tercera sessió disposaríem les garrofes, ja que es tractava d'un material de majors dimensions i, per tant, necessitava més espai. Un altre espai va ser una taula, la qual vàrem ambientar amb un mantell i utensilis més casolans, relacionats amb el món del menjar i l'alimentació. Els contenidors utilitzats són propis d'una cuina real (motllos de rebosteria, paelles, cullerots...) per tal de donar realisme al taller.

Per últim, hi havia tela de sac al terra, simulant una estora, i una petita tarima que donava altra alçada.

Tots els espais, estaven provistos de l'ambientació i els estris necessaris per crear un ambient el més rural possible i amb suficients contenidors com perquè tots els infants poguessin experimentar les diverses accions a les quals les llavors: omplir, buidar, remenar, traslladar... 

Desenvolupament de l’activitat: 

Aquí em centraré en descriure les millores o canvis que vàrem introduir a les diferents sessions.

En la primera sessió els infants arribaren amb la tutora a la porxada i allà ens vàrem donar el bon dia i presentant una mica per dalt els materials vàrem començar a aixecar als nens a poc a poc per anar a l'activitat. Degut a la rapidesa del moment vàrem pensar que a les següents sessions faríem el bon dia a l'aula i una vegada al taller, explicaríem amb més detall els materials. Així ho vàrem fer i els infants varen veure una mostra dels diferents materials amb els que comptaven per jugar i, entre tots, vàrem parlar de les seves característiques: color, forma, pes, textura...

Quant a les sessions, tot i que en un principi vàrem pensar que faríem una primera amb llavors i contenidors, una segona amb llavors contenidors i garrofes (que són contenidors de llavors) i una darrera incloent fustes, al final no va ser així. Aquest canvi de decisió ho vàrem realitzar degut a què com els nens de cada sessió eren diferents, era la primera vegada que estaven en contacte amb aquesta activitat i a la segona sessió vàrem veure que anaven a les llavors, deixant les garrofes molt de banda. Per aquest motiu vàrem pensar que aquest aument progressiu de material funciona quan són els mateixos infants ja que els dona temps a familiaritzar-se amb les llavors i a les altres sessions sí que mostren més interès pels materials afegits. Així vàrem decidir no afegir les fustes, ja que a una altra proposta del taller ja havien experimentat amb aquestes i també les tenien disponibles al racó de construccions de la classe.

Així la darrera sessió va mantenir les garrofes però, per tal de cridar l'atenció dels infants vàrem col·locar-la just al centre de l'estora, i vàrem fer un camí, tot intentant cridar l'atenció dels nens. No obstant, els infants varen continuar dedicant més temps a les llavors, sent les garrofes, de la mateixa forma que a la segona sessió, una opció triada només per uns pocs infants al final de la sessió.

A pesar d'això sí que vàrem poder veure la diferència quant a interacció amb el material entre llavors i garrofes, sent aquestes darreres provocadores de moviments més amplis del cos, més enèrgics, mentre que les llavors provocaven un clima més calmat, de major concentració i precisió.

En general, durant les tres sessions els nens observen l'espai i el material abans d'anar cap a ell, això sobretot es evident en alguns infants que tenen una actitud més tímida, aproximant-se al material de manera més prudent. Observem també, altres infants que es llencen literalment a tocar i manipular. Els primers contactes amb el material són més de caire sensorial, de joc individual i tranquils, experimentant lo més bàsic del material. A mesura que ha anat avançant l'activitat s'han donat jocs de caire simbòlic, alguns infants feien "pastissos" o "cuinaven el menjar" i ens oferien els seus plats. Es podria dir que se li ha donat diferents usos al material, des de la funció sensorial i  exploratòria fins a la simbòlica i relacional.

Pel que fa al moment de la recollida, hem avisat abans de què recolliríem en deu minuts per tal de conscienciar als nens del final de la sessió. A més, els infants ens han ajudat a recollir i ho han fet realment bé, tot ficant totes les llavors dins les cistelles i els contenidors i estris a les capses que hem indicat.

Una vegada finalitzada la sessió, a l'aula hem parlat dels diferents jocs duts a terme i hem parlat de dificultats que han sorgit: ficar algunes llavors pels coladors o embuts deguts a la seva mida, transportar el material amb culleres de diferents mides... així com dels tipus de jocs realitzats. 

Documentació gràfica de les accions dutes a terme

Alguns dels moments i accions que vull destacar són els següents: 

Avaluació:

“Observar el juego forma parte del papel que debe desempeñar el educador ante éste. Se observa, se registra y se documenta para dar valor a las acciones de los niños, porque, como dice Malaguzzi, “lo que no se documenta no existe”. Se observa para aprender a mirar lo que acontece ante nuestros ojos, para que no pase desapercibido, para reflexionar y comprender, para reconocer, sacar conclusiones y darle un sentido, tanto a lo que el niño hace como a los planteamientos educativas en genera, ya que si se sabe observar, la actitud del educador cambia, se vuelve humilde, abierto a la sorpresa, menos directivo y más atento a lo que el niño ofrece, más respetuoso con la naturaleza humana, capacitada desde los primeros años de vida para ser artificie de su propia existencia, más de lo que se puede creer.” (Ruiz, A. y Abad, J., 2011)

En aquesta activitat, en Jose i jo ens hem combinat per prendre fotografies i enregistrar per escrit, per tal de poder avaluar el desenvolupament de l'activitat. És impossible que nosaltres com a observadors guardem en la nostra memòria tots els fets rellevants que ocorren amb el grup de nens durant el transcurs de la sessió. Per això és imprescindible que comptem amb instruments pràctics en els quals anotar la informació i recórrer a ella per a la posterior anàlisi. Tot i que vàrem pensar en utilitzar una taula de registre elaborada per nosaltres, després vàrem creure més oportú utilitzar el mètode que empra la mestra responsable del taller per tal de mantenir una coherència i perquè després ella pogués utilitzar les notes.  

La seva llibreta consta dels noms dels infants del taller amb un espai reservat a observacions on només apunta allò més significatiu de la sessió: si sempre juga sol, amb el mateix material o espai, si prova diferents tècniques o sempre realitza la mateixa acció, si canvia constantment de joc, etc.

A més d'aquest tipus de registre, que serien notes de camp, en Jose i Jo avaluavem el nostre treball constantment, tot dient-nos l'un a l'altre allò que no havia sortit bé o que havíem de canviar i explicant-nos coses que vèiem que tal vegada l'altre no havia vist. Aquesta informació compartida, ens feia millorar en la nostra tasca i no només es quedava en les paraules sinó que a les sessions següents o teníem en compte.

Noves propostes:

En general, hem quedat bastant satisfetes amb les observacions realitzades. Hem pogut comprovar que l'activitat els ha permès experimentar una gran multiplicitat de sensacions i emocions. Aquest material és força interessant perquè és proper als infants, és econòmic i permet als nens realitzar una gran varietat d'accions manipulatives i jocs de tot tipus.

Tal vegada, es podria aprofitar la gran curiositat que ha despertat aquest material per tal de realitzar una propera sessió amb llavors incorporant material complementari com fulles, terra o fusta. És un material que es fàcilment combinable per tal d'afavorir noves propostes de joc. Si unim terra i llavors es podria aprofitar per explicar als infants com neixen i creixen les plantes, podem plantar les llavors i podem experimentar amb les diferents sensacions que ens provoca la terra.

La xocolata: el plaer d'aprendre

JUSTIFICACIÓ

Degut a una mancança comú entre les aules del cicle de tres anys: absència d’activitats manipulatives, en Jose i jo vàrem decidir dissenyar una activitat que donés resposta a la forma que tenen els infants de conèixer el món que els envolta: fent. Mitjançant la vista, el olfacte, l’oïda i el gust, els infants perceben tot el seu context i comencen a descobrír el seu entorn. Com diu Triadó (1992) “Las sensaciones son los canales básicos que permiten que la información sobre el estado del propio organisme y sobre los fenómenos externos llegue al cerebro. Las percepciones son las sensaciones organizadas en pensamientos”. 

Entenent doncs que els infants necessiten d’experiències sensorials per tal de traslladar aquestes experiències a un nivell més cognitiu vàrem pensar en la proposta del xocolata, ja que és un material que té una olor intensa, que és agradable al gust i que ens permetia diferents textures: en pols i líquid. En relació a aquestes textures i com a motiu de la nostra elecció, estava el fet de poder utilitzar-lo com si fos pintura. Per això, vàrem presentar l’activitat com una tasca artística on cada infant disposava d’un pinzell, un potet amb xocolata líquida, una muntanya de xocolata en pols i una altra de farina (que feia contrast amb el negre). 

El fet de voler presentar així l’activitat és perquè creiem que l’art és una forma important de potenciar la creativitat i la lliure expressió de cada nen. Cada infant té una forma d’interpretar el món , el seu entorn i, per tant, la seva forma d’expressar-se. Per això, a través d’activitats com aquesta, els infants van descobrint a poc a poc que a més del llenguatge oral, es poden expressar d’una altra forma.

Aquesta forma de pensar,  no és fruit d’una creença sense fonament sinó que hi ha molts d’autors que valoren i defensen  les possibilitats educatives que l’expressió artística exerceix en el desenvolupament dels infants. Alguns d’aquests autors són Gardner, qui ens diu amb la seva Teoria de les Intel·ligències múltiples, que no existeix una única forma d’intel·ligència que va creixent, sinó que es tracta d’una sèrie d’intel·ligències que estan interconnectades entre sí. Si partim de la concepció que cada nen aprèn d’una manera diferent hem de ser coherents en les nostres actuacions, trobant alternatives a l’actual forma de transmetre els continguts, és a dir, centrant-nos en la intel·ligència lingüística i matemàtica; per tant, hem de proporcionar altres formes d’expressió si volem arribar a tots els alumnes de l’aula.

L’enfocament educatiu de l’escola italiana de Reggio Emilia, i en concret, la proposta pedagògica de Loris Malaguzzi, també suggereix la importància de prendre en consideració les diferents intel·ligències que interactuen i es combinen en cada individu i els diversos llenguatges a través dels quals poden expressar-se els nens. En les notes associades a l’exposició titulada “Los 100 lenguajes de la infancia”, Malaguzzi (2005) reconeix expressament que les persones, i en particular els nens, tenen el privilegi d’expressar-se a través d’una amplia varietat de llenguatges que haurien de tenir cabuda a l’escola.

ELS OBJECTIUS que volem aconseguir amb aquest tipus d'activitats són: 

·         Apropar els infants al món de l’art entorn de les seves variants i possibilitats.

·         Potenciar la seva creativitat.

·         Gaudir en l’execució de tasques plàstiques.

·         Expressar-se lliurement a través de la pintura (expressió corporal).

·         Prendre consciència del seu cos i les seves possibilitats.

·         Exercitar la motricitat fina.

·         Conèixer diferents materials i estris que permeten l’expressió artística.

·         Fomentar l’autonomia per realitzar les activitats.

EL MATERIAL

Tot i que com he dit, l’elecció de la xocolata també estava justificada per la seva textura, no ens volíem quedar només amb la part manipulativa, ja que és durant el període 0-3 quan es comença a treballar amb materials que puguin ser manipulats amb les mans com són la pintura el fang o la farina. És per això, que ja que durant l’escoleta els infants ja fan activitats de manipular amb les mans, la proposta de la xocolata inclosa, volíem adaptar la proposta al cicle en el qual estem ara. 

A més, i a partir de les xerrades amb la professora d’art, la nostra intenció és anar combinant activitats on els nens hagin de pintar amb diferents tècniques diferents materials, sempre sent conscients del que ja han fet durant les sessions d’art. Amb aquestes tècniques podem treballar diferents continguts contemplats les programacions de tres anys com són el cos humà (pintar amb diferents parts del cos, a nosaltres i als altres), els colors (en aquest cas, el blanc i el negre o marró fosc), etc.

El fet que els infants entrin en contacte amb aquesta gran varietat de materials (pinzells, elements naturals, esponges o el cos), tots referents al món artístic, fa que experimentin diferents sensacions: està freda, és aquosa, és una massa més dura, s’eixuga a les mans, la mà s’enfonsa dins...

PRESENTACIÓ DE L’ACTIVITAT

En un principi, havíem planejat aquesta activitat per realitzar-la el dijous, ja que és un dia en què sis alumnes de cada aula de tres anys se’n van al taller d’art. Aprofitant la menor ràtio, faríem cada aula (les dues aules de tres anys) l’activitat per separat; la meva classe sortiria a la porxada i la classe d’en Jose ho faria dins. Pel que fa als infants que no gaudirien de l’activitat, aquesta es traslladaria el dimarts següent al racó d’artistes i els nens que no l’haguessin fet la podrien realitzar.

A pesar d’aquest plantejament ens vàrem trobar amb un imprevist, la mestra d’art es va posar malalta. Tot i que per a nosaltres va suposar un entrebanc, ja que havíem preparat l’activitat per al nombre de nens que pensàvem que hi hauria, crec que va servir-nos per aterrar a la realitat del centre i saber que aquest tipus d’imprevistos son freqüents i hem de saber adaptar-nos. El fet de ser 25 infants a cada aula no ens permetia fer l’activitat a les dues classes ja que ni disposàvem de pots suficients per ficar la xocolata líquida, ni consideràvem adient que 25 infants estiguessin a una aula per realitzar l’activitat. El fet de considerar que els nens necessiten un espai suficient per pintar, per concentrar-se, ens va fer rebutjar la idea de fer-ho a l’aula ja que ens faria agrupar a més infants per taula, amb una distància entre taules mínima, que no donaria resposta a la intenció de la nostra sessió. Per això, al final vàrem decidir muntar la porxada pels 25 infants d’un aula i l’altre grup la realitzaria al dia següent, a la porxada també (ja que és un espai més ample).

Pel meu grup vàrem col·locar cinc taules, amb cinc infants per taula. 

EL ROL DE L’ADULT

Els infants van arribar a la porxada i allí els vaig presentar l’activitat, sense dir en cap moment que es tractava de xocolata. Vàrem decidir que no mencionaríem la xocolate per no incitar a què els infants directament anessin a tastar, volíem que fos una activitat d’expressió artística, tot sabent que al final s’adonarien d’aquest fet. Així que només vaig dir que disposaven d’uns materials per pintar i que podien fer el que volguessin.

Durant aquestes sessions nosaltres ens vàrem quedar bastant al marge, és a dir, les nostres intervencions consistien bàsicament en comentar els dibuixos dels nens dient lo bé que ho estan fent o ressaltant els colors que utilitzen; com diuen Vidal i Laguía (2008) “El adulto no ha de intervenir proponiendo modelos concretos o corrigiéndolos, ho ha de sugerir qué debe hacer. El poder de imaginación de los niños y niñas es grande y, por lo tanto, ellos solos han de escoger”. És cert que si no som conscients de què allò important és el procés en sí i no el resultat, interceptarem el procés creatiu amb preguntes i observacions com ara: “ja no pintis més, que el dibuix ja està molt polit” o “pinta més per aquí que hi ha molt de blanc encara”.

AVANTATGES DE L’IMPREVIST

El fet de realitzar dues sessions amb un dia entremig, ens va permetre parlar de l’experiència a fi de millorar-la amb el segon grup.  Jo li vaig explicar com havia anat l’experiència a en Jose, tot veient com els infants van començar pintant amb els pinzells, un va decidir tastar el pinzell, va descobrir que era xocolata i els altres també ho varen voler provar. A poc a poc, alguns infants varen passar a treballar amb les mans i això va provocar un joc simbòlic que va durar una bona estona: “tinc guants, sóc un zombi...”.

Quant a la distribució de les taules tot va anar bé, però vàrem aprofitar que el grup d’en Jose era menys nombrós per col·locar a menys infants per taula (quatre nens).

Pel que fa al material, a la meva sessió vàrem posar les muntanyes de farina i de xocolata en pols més grans la qual cosa va provocar que els nens es centressin més en la pols que en la xocolata líquida per pintar. Per això, a la sessió de l’altra aula, les muntanyes eren molt més petites.

Una vegada realitzades les dues experiències vàrem trobar algunes diferències, que no crec que només tinguin a veure amb les modificacions realitzades sinó que cada grup té una forma de treballar diferent. Per exemple:

• El meu grup va passar més temps provant la xocolata i experimentant amb la pols i les mans que pintant amb el pinzell.

• El grup d’en Jose va dedicar quasi tota la sessió a pintar amb pinzell a pesar de què sabien des de l’inici que es tractava de xocolata perquè ho havien sentit a altres nens (degut a que va ser una sessió més tardana).

Tal vegada, el fet de ser menys infants per taula va permetre l’expressió artística més acurada ja que els límits de la teva creació són més extensos; no s’acaba tan ràpid el paper on poder pintar.

DOCUMENTACIÓ DE LES SESSIONS.

Tal com vaig exposar a una entrada anterior, sóc molt conscient de la importància de donar visibilitat al que fan els infants a l’escola. Per això una vegada realitzades les dues sessions, vàrem realitzar entre les dues aules el següent muntatge:

Vàrem seleccionar fotos dels dos grups, amb moments representatius de l’activitat, i amb l’acompanyament del text, es veuen els diferents processos dels que ja he parlat: pintar amb pinzell, joc simbòlic, barreges, tastar...

A més, i tornant a l’adequació de les nostres taques a la realitat del centre, on les mestres no poden sortir de les aules per tal de realitzar la documentació, ho vàrem fer durant el nostre descans, i aprofitant que els dilluns entrem a les nou (vàrem anar a les vuit per preparar-lo). També vàrem aprofitar els cartells de cartolina que havíem confeccionat a la documentació del carnestoltes, tot col·locant els nous textos damunt. Puc dir que aquesta vegada sí que vàrem ser conscients de la situació a la qual s’han d’adaptar les nostres tutores i això va implicar una organització més rigorosa:

• DIJOUS I DIVENDRES: Realització de les dues sessions
• DISSAPTE I DIUMENGE: Selecció de fotografies per separat (selecció final), impressió i plastificació de les mateixes, selecció i retall dels trossos de paper pintat amb xocolata.
• DILLUNS DURANT EL PATI: Retallada de les fotografies plastificades.
• DILLUNS EN EL DESCANS: Muntatge de la documentació. 

IMATGES QUE PARLEN DEL MOMENT

REFERÈNCIES:

CABANELLAS, I y HOYUELOS, A. (1999). Fitxes, llibres de text i altres incohèrencies escolars. Revista In-fan-cia.

GIRÁLDEZ HAYES, A. (2009). Reflexiones en torno al lugar de las artes en la Educación Infantil. URL: http://www.mecd.gob.es/revista-cee/pdf/n12-giraldez-hayes.pdf

LAGUÍA, M.J. i VIDAL, C. (2008). Rincones de actividad en la escuela infantil (0 a 6 años). Barcelona: Graó.

VILA, B. i CARDO, C. (2005). Material sensorial (0-3 años): Manipulación y experimentación. Barcelona: Graó.

Donant resposta a les mancances de l'aula

“Como señala Edward, T. Hall (1989) los espacios transmiten un mensaje silencioso en el sentido de que cada espacio suscita y promueve conductas, acciones, relaciones y sensaciones diversas. Sn duda, hablar de espacio-ambiente en el ámbito escolar es también hablar de los valores, de la imagen de niño, de los aprendizajes y de las relaciones que se van a establecer.” (Maria A. Riera, 2005, 28).

Quan vaig arribar a la meva aula, vaig veure que hi havia una sèrie de “racons” que no tenien molt definida la seva identitat. Per tant, més que de racons podem parlar d’espais desaprofitats; en concret el racó d’experimentació i natura. En quant als materials i recursos d’aquest espai consistia en materials portats d’altres tallers com ara patates o llenties sembrades (que estaven mortes), un llimó i unes capses dels sentits constituïdes de joguines i objectes plàstics. Sent així inexistents els materials naturals que els infants puguin utilitzar per experimentar amb la natura (tal com el propi nom del racó ens indica). 

Paloma Sainz (1993) ens planteja que:

“...muchos objetos, no creados o diseñados con finalidad didáctica, son de enorme utilidad para ayudar al niño en su proceso de desarrollo.[...]. En sus juegos, los niños y niñas manipulan los objetos, exploran sus características y funciones y, otras veces, los utilizan de forma original para representar realidades que no se derivan de los objetos mismos, sino que son fruto de su imaginación y creación. El material constituye un instrumento de primer orden en esta etapa, pues determina en gran medida la actividad de los niños, sus juegos y sus aprendizajes”.

Partint d’aquesta forma d’entendre el material didàctic trobem que a aquest racó, i sent les capses dels sentits el material disponible per jugar, aquesta forma original d’utilitzar els objectes es veu delimitada per objectes amb una funció molt definida: descobrir-los amb el sentit amb el qual es corresponen. Tot i que són materials d’estimulació sensorial, no deixen lloc a la creació lliure ni responen a la concepció de material natural. A més, els materials naturals ofereixen “una major diversitat d’olors, colors, sons i textures que donin major riquesa a les vivències sensorials dels infants” (Riera, 2005, 33). 

Per això, vaig pensar que podríem incorporar elements de la natura, tot aprofitant l’interès dels infants cap als mateixos i relacionant-lo d’aquesta forma amb el taller d’experimentació, en el qual s’utilitza sorra i fustes que ara pensem traslladar a la classe. 

Per realitzar aquest racó vaig dir a la  tutora que l’interessant és el que siguin els infants qui portin els elements naturals que ella va voler nomenar “tresors de la natura” cosa que augmentava l’interès dels mateixos. Per això vàrem fer una nota informativa i vàrem explicar als pares que havien d’agafar aquests elements en companyia dels nens ja que el fet que un pare vagi a agafar petxines i el nen no sàpiga ni perquè, no ajuda al compromís dels nens amb la creació del seu racó. 

La proposta es va explicar divendres, a fi que les famílies tinguessin el cap de setmana per anar a cercar el material amb els infants. El dilluns durant la conversa del matí vàrem posar una tela de sac al terra i cada infant va explicar el que havia portat. En aquest moment vàrem treballar els noms dels elements, el lloc d’on procedeixen (platja o bosc), les diferències entre els mateixos elements que provenen de llocs diferents (les pedres de la mar són més rodones i llises perquè les onades les arrosseguen), els noms d’alguns boscos i platges de la illa (platja d’en bossa, les salines i Talamanca) i la seva ubicació al mapa que tenim d’Eivissa, la classificació dels elements (anaven posant les pinyes a un costat, les petxines a un altre...) així com els dubtes que varen sorgir com ara quin era el nom d’unes “boles amb pelets” que trobem a la platja.

Arrel del desconeixement del nom vàrem parlar de què ho demanaríem a casa i fora de l’aula vàrem posar una cistella amb aquests elements i la pregunta que ens havia sorgit per tal que els pares ens poguessin ajudar. També vàrem quedar que el dia de racons els nens que anessin a aquest racó serien els encarregats de fer la classificació de tots aquests tresors. 

Aquest mateix dia, va ser la mare d’un nen, que és professora d’institut, qui ens va explicar a la tutora i a mi què eren aquests elements i la tutora li va proposar que  ho vingués a explicar aquella setmana als nens. La mare va venir amb diferents parts de la planta de la posidònia i va explicar als nens que es tractava d’una planta amb la seva arrel i les seves fulles i que aquestes fulles es cauen que són el que nomenem “algues” i aquestes arrels quan es sequen i la mar les arrossega solten uns pelets que formen les boles que havien portat ells: boles de posidònia. 

Continuant amb la creació del racó i volent donar resposta a un dels ítems que identifica l’habitabilitat, és a dir un dels paràmetres de qualitat de l’espai, la seducció estètica, vaig voler que els contenidors on els nens poguessin classificar els seus “tresors de la natura” fossin cistelles de material no plàstic, per tal que fos un espai suggerent, que els infants sentissin que estaven al racó de la natura. Tal com estava previst, els dos infants que varen triar aquest racó varen classificar tots els elements i va ser una conversa molt interessant ja que teníem cistelles grans i petites i havien de triar quina cistella seria el contenidor de cada material, la qual cosa va suposar observar quins materials teníem en quantitats més abundats i quins eren més grans o petits a l’hora de seleccionar la cistella.

Ara tenim tots aquests elements al nostre racó a més de la sorra del taller d’experimentació i els nens ja han començat a crear. 

A partir de la meva visita al taller de l’art i de veure com els infants de tres i quatre anys havien creat unes escultures amb plastilina i elements naturals vaig comentar al meu grup el que havia estat fent en aquest taller. Els vaig dir que ells tenien elements com els que ells havien portat de casa i havien creat diferents objectes i vaig proposar anar a veure’ls. 

Arrel d’aquest fet va sorgir la possibilitat de crear nosaltres també unes escultures o quadres amb els nostres elements naturals. Al final, vaig pensar que els infants podrien fer un collage amb els diferents elements naturals i la tutora volia també fer un fons marí amb la posidònia que havia portat la mare del nen. Per això vàrem decidir fer  un fons marí que incorporés els diferents elements que teníem al racó i aquesta és la sessió que vaig preparar:

La intenció és que aquests quadres serveixin per ambientar el nostre racó. 

Amb tota aquesta explicació he volgut plasmar com la simple creació d’un racó pot ser motiu de situacions d’aprenentatge diverses que inclouen la lògica matemàtica (classificació), la creació artística o la manipulació del material, la col·laboració de les famílies... No obstant, crec que és necessari tenir una mirada oberta, saber aprofitar aquests moments per treure’ls el màxim profit i en aquest sentit estic molt contenta tant de la meva tasca com la de na Vicky ja que si haguéssim estat nosaltres qui haguéssim portat i col·locat el material res d’això s’hauria donat. També i referit al dubte que va sorgir a la classe, tal com hem vist durant aquests anys de carrera és molt important reconèixer que les mestres no ho sabem tot i que per això és necessari demanar ajuda en comptes de passar-ho per damunt i obviar que els infants han portat aquest element. 

En definitiva, ha estat una experiència que ben bé podria anomenar “petit projecte” i que de la mateixa forma que passa amb aquests encara no dono per finalitzada ja que mai es sap què noves situacions es poden donar en relació amb aquest racó i quins nous interessos poden sorgir dels infants. 

Documentar, fer arribar, reflexionar...

“L’autèntic viatge de descobriment no consisteix a buscar nous paisatges sinó a comptar amb nous ulls”

Marcel Proust

A partir de l’assignatura d’Observació i Documentació impartida a la UIB vaig comprendre la importància de la documentació com a tasca que no només és vàlid per als mestres, ja que ens ajuda a fer visibles i comprendre els processos dels infants així com de les seves relacions, sinó que també ajuda als infants a ser més conscients d’aquest desenvolupament. No obstant, hem de tenir en compte que “documentar no és només un diàleg romàntic de mirades entre infants i mestres, sinó que es nodreix de les mirades respectuoses i agraïdes de les famílies” (Bonàs, 2006, 26). Partint d’aquesta idea i valorant la importància que té que les famílies siguin també coneixedores del que succeeix a l’escola, vàrem decidir documentar el procés de carnestoltes entre en Jose i jo (les dues classes de tres anys). Dic el procés de carnestoltes perquè volíem fer arribar la idea que no només es tracta d’un dia de festa on ballem al pati sinó de tot el profit que se li pot treure a una festa com aquesta i sobretot, de com el dia a dia de l’escola es mescla amb la màgia d’aquest moment. 

Sota el títol: ...I CARNESTOLTES ES VA DISFRESSAR D’ESCOLA..., s’amagaven les paraules següents: 

A LES AULES DE LES ZEBRES I ELS AMICS I AMIGUES CARNESTOLTES ES DISFRESSA DE QUOTIDIANITAT, D’APRENENTATGE, DE DESCOBERTA, DE LA MIRADA CURIOSA D’UN SUPERHEROI O DE LA INOCÈNCIA INTEL·LIGENT D’UNA PRINCESA.  

TOT VA COMENÇAR PER UN MOCADOR, PER UN CAPELL, PER UNA CORONA. DESPRÉS VAREN ARRIBAR LES ULLERES DE COLORS O ELS MAQUILLATGES I A POC A POC LES AULES ES VAN OMPLIR DE CONILLETS, DE PIRATES O DE BRUIXES QUE DIBUIXAVEN, BALLAVEN, CONSTRUÏEN O REIEN.

ENS HAVÍEM DE PREPARAR PER LA RUA DE CARNESTOLTES, MAMIS I PAPIS ENS VAREN AJUDAR. I... FINALMENT, ENTRE TOTS VÀREM FER UNES MARAQUES QUE SONAVEN TANT I TAN BÉ... QUE QUAN LES PROVÀREM  NO PODÍEM ATURAR DE BALLAR.  

ARRIBÀ EL MOMENT... I CARNESTOLTES VA TRANSFORMAR EL PATI EN UN PAÍS IMAGINARI ON TOTHOM JUGAVA A SER UN PERSONATGE DIFERENT: ELS HOMES FORÇUTS JUGAVEN A SER NENS QUE AGAFAVEN ARENA, O SPIDERMAN I SUPERMAN JUGAVEN A SER DOS AMIGUETS QUE S’AGAFAVEN DE LA MÀ. 

Amb aquest text volíem “donar la volta” o intentar plasmar la realitat d’aquest dia de forma diferent, com no només els infants es disfressen de personatges sinó que aquest personatges també es disfressen de quotidianitat, del dia a dia de l’escola; fent veure així a les famílies la importància de cada moment. 

Si hagués de triar una frase que defineix el tipus de documentació que vàrem fer seria una de Bonàs que diu: “La documentació no busca una solució definitiva, no tanca portes, ni descobreix veritats úniques, sinó que obre possibilitats i amplia horitzons a respostes que, tot d’una, de nou, es poden inventar”. Amb això vull dir que nosaltres vàrem reflectir aquest procés de la festa amb una selecció de paraules i d’imatges que transmitien el que per a nosaltres va significar tot aquell tramat de situacions però que sens dubte no és la única visió i que tal vegada per a un altre que ho llegeixi significarà una cosa diferent. Del que es tracta és de despertar aquesta reflexió, de posar l’element que inciti, que desperti aquesta mirada oberta, i al mateix temps focalitzada, a la vida de l’escola. 

Tot el que comporta per a la formació d’un mestre la tasca de documentar crec que s’ha de fer arribar als altres i per això volia deixar constància al meu blog, i a l’escola, de què nosaltres com a practicants estem disposats a promoure aquesta forma de treballar.  Amb la afirmació provocadora: “El que no es veu, no existeix”, Malaguzzi va voler estimular els mestres perquè evitessin l’al·lèrgia documental pròpia de molts de professionals del nostre àmbit, sota la consideració que documentar suposa una pèrdua de temps (Hoyuelos, 2007, 8). Jo vull “disfressar-me de Malaguzzi” i transmetre la seva idea allà on vagi.

I a vosaltres? Us agradaria jugar a relacionar els ideals teòrics amb la pràctica educativa de les vostres aules i escoles?

REFERÈNCIES

BONÀS, M. (2006). L'art del pintor de paisatges: reflexions entorn de la documentació. Revista In-fàn-ci-a, 151,  24-28. 

HOYUELOS, A. (2007). Documentació com a narració i argumentació. Revista guix d’infantil, 39, 5-8.

Fem música per carnestoltes: creació de maraques

Activitat: “Ens preparem per carnestoltes”

Infants: classe dels amics i amigues (3 -  4 anys)

Agrupament: gran grup (25 infants)

Duració: 45 minuts

Espai: aula

Materials: ampolles buides, celo, cinta aïllant de colors, paper transparent, gomets, arròs, mongetes, siurons i culleres.

Objectius generals i específics:

Desenvolupar la creativitat, la imaginació i la capacitat d’observació.

• Cercar estratègies d’emplenament de les ampolles a partir de l’observació de les accions dels altres.
• Potenciar la llibertat d’elecció a l’hora de decorar els instruments.

Potenciar la capacitat de manipular, explorar, observar, experimentar i crear que permeti als infants construir els seus propis esquemes mentals.

• Utilitzar els estris o les mans per ficar els aliments dins les ampolles.
• Explorar i observar les característiques sonores i sensorials dels materials presentats.
• Aprendre tècniques artístiques que impliquin una activitat sensoriomotora i mental.

Tenir cura del material elaborat.

• Desenvolupar hàbits socials en la realització de material, respectant les construccions dels altres.

Aplicar la coordinació oculomanual necessària per al maneig d’objectes amb un grau de precisió cada vegada més gran.

• Actuar amb precisió i parant atenció en les accions dutes a terme com poden ser: agafar, doblegar, estirar, aferrar i desaferrar.
• Treballar la psicomotricitat fina en agafar els materials i realitzar accions amb ells.

Utilitzar el llenguatge oral per expressar les accions realitzades.

Perquè s’acompleixin aquests objectius:

• Hem proporcionat culleres que inciten a realitzar transvasaments.
• Hem seleccionat gomets de diferents mides que implicaven una major o menor precisió de la pinça.
• He fet preguntes als infants a mesura que realitzaven l’activitat com ara: Com faràs per ficar-ho dins l’ampolla? De què estàs fent la teva maraca? De quin color has posat els gomets d’aquesta zona?
• He insistit en la importància de cuidar el nostre material i respectar el dels companys.
• He deixat llibertat en la decoració, sense orientar als infants o dirigir-los cap a un model de decoració concret.

Presentació de l’activitat: 

Per realitzar aquesta activitat hem distribuït la classe en tres zones. Per un costat, hi havia unes tales amb safates que contenien els aliments per omplir les ampolles i on estaven situades les culleres; a un altre grup de taules hi havia els gomets per decorar i a unes altres taules hi havia el celo, tisores, el paper transparent i un retolador. 

Preparació i desenvolupament de l’activitat:

Amb motiu de carnestoltes, es va parlar al claustre sobre la necessitat de fer algun instrument amb els nens que permetés que aquests poguessin fer música durant la rua ja que “la batucada” que hi havia contractada només estaria al mig i al principi i final de la rua no s’escoltaria massa. Vaig parlar amb na Vicky de la possibilitat de fer unes maraques ja que és un instrument fàcil de realitzat, amb materials poc costosos i que podíem obtenir dels propis infants, ja que la majoria porten “danoninos”, “actimels” i altres begudes envasades en ampolles. Li vaig plantejar realitzar l’activitat amb aliments com ara llenties, siurons, fideus i arròs i presentar estris com culleres o embuts i li va semblar una bona idea. També per tapar les ampolles li vaig comentar que es podia fer amb rotllos de paper higiènic tot folrant-los amb paper adhesiu de colors.

Amb aquesta proposta acceptada vàrem decidir utilitzar altre tipus d’aliments, que eren els que es trobaven disponibles a l’escola i modificar la forma de tapar els instruments.

Degut a  l’experiència que vaig tenir l’any passat,  quan vaig realitzar una activitat semblant, li vaig comentar a na Vicky la necessitat de presentar els materials abans d’iniciar l’activitat així com explicar als nens les diferents passes que havíem de fer per construir els nostres instruments.

A més, comptàvem amb l’ajuda de tres pares que estarien distribuïts per les taules, sobretot a la de tapar, ja que és on més era necessària l’ajuda dels adults. Per això, tal com havíem acordat, na Vicky ha presentat els materials tot demanant als nens pels noms dels mateixos, de les formes que teníem per omplir les ampolles i de la necessitat de demanar l’ajuda dels adults per tapar les ampolles. Tot això al mateix temps que ella anava confeccionat la seva pròpia maraca per tal que els infants veiessin les diferents passes.

Una vegada dut a terme aquest moment, he repartit les ampolles entre els alumnes i els he començat a cridar per tal que anessin començant l’activitat, tenint la possibilitat de començar decorant o omplint la maraca. Tot i que la tasca principal era omplir les ampolles, decorar-les i anar tancant-les, el fet que hagin dut a terme una activitat d’experimentació tot omplint, buidant i fent transvasaments, que ja suposava que farien, ha estat positiu ja que m’ha ajudat a veure la precisió, equilibri i capacitat oculo-manual dels infants.

Tal com havia previst, els infants han fet ús de diferents estratègies per omplir les seves maraques: alguns amb les mans i altres amb les culleres o les pales (en moltes ocasions combinant ambdues tècniques).

A l’hora de tancar-les han estat els pares i nosaltres qui hem fet la tasca, tot i que els infants tallaven amb les tisores el celo i la cinta aïllant. Aquesta tasca consistia en agafar el paper transparent i posar-ho tapant el forat de l’ampolla, posar un tros de cel que deixés subjecte el paper i en darrer lloc, posar al voltant la cinta aïllant per assegurar el tancament i com a element decoratiu.

Tot i que a la taula de la decoració no era necessària l’ajuda dels adults, he anat parlant amb els nens sobre els tipus de gomets que utilitzaven tot diferenciant colors, mides i formes.

A mesura que anaven terminant han anat a la zona de l’assemblea i han jugat amb els instruments de forma lliure mentre la resta acabava.

Quan tots han acabat hem donat les gràcies als pares que han col·laborat i els hem acomiadat. Nosaltres hem quedat a l’estora i hem aprofitat per fer una activitat musical amb els instruments creats. Abans de començar-la, i per tal de captar l’atenció dels nens els he dit que havíem d’imaginar que érem una orquestra de músics i que na Vicky era la directora. Continuant amb aquesta proposta meva na Vicky anava donant una sèrie de consignes que els infants havien de seguir com ara que només toquessin els nens o les nenes, només el que portaven barret, els que anaven disfressats de pirata... així com establint una sèrie de pautes que treballaven el so (quan ella sacsejava la maraca) i el silenci (quan feia amb les mans una línea enlaire).

A partir dels moments recollits al collage es pot veure com la creació d'un instrument és un moment educatiu que no només serveix per treballar la música (tal com s'ha fet al final de la sessió) sinó que és un espai idoni per:

·          posar en pràctica diferents estratègies per omplir les ampolles

·         diferenciar entre els conceptes buit i ple

·         agafar amb precisió, tot fent ús de la pinça els gomets que decoraran el nostre instrument

·         compartir el material i l'experiència amb companys, les mestres i pares, tot establint un doble rol: aprenent i ensenyant d'altres. 

·         escoltar les indicacions de la mestra a fi d'intervenir quan ens toqui (treball de l'atenció durant l'activitat de l'orquestra)

·         ... 

Avaluació, observacions

A partir de l’experiència de l’any passat i tal com he dit he incorporat un canvi en aquesta sessió que ha estat el fet de presentar els materials i explicar el procés que havíem de seguir abans de començar. A més, el fet de disposar de l’ajuda de pares m’ha permès centrar-me en els meus objectius, observar la manipulació dels nens i dedicar-me a establir converses en relació als materials i al procés en sí mateix.

També, i degut a què és un grup amb una edat més avançada que el que vaig tenir l’any passat hem pogut realitzar l’activitat en una única sessió, sense haver de partir-la en dos moments i això no ha suposat una pèrdua d’atenció ja que són infants que estan avesats a treballar amb més constància. El fet de poder realitzar una mateixa activitat que ja vaig fer a l’escoleta em permet valorar aquests canvis maduratius tot adonant-me de com els infants d’un any cap a un altre canvien de forma signficativa.

A pesar d’això, he trobat a faltar un aspecte que sí que vaig fer l’any passat i que tot i que aquest any també li havia proposat a na Vicky, per manca de temps no l’hem realitzat. Es tracta del fet de relacionar el moment de l’assemblea amb aquesta activitat. Al pràcticum I, a les ampolles havia posat el nom dels infants aferrat i a l’assemblea vaig utilitzar els cartells dels seus noms. Així, primer havien de trobar el seu cartell i fixant-se en aquest jo anava mostrant les ampolles i els noms que hi havia per tal que els identifiquessin amb els seus cartells o dient-los com començava. Per donar visibilitat a la forma com ho vaig fer he fet aquest collage:

Degut a què aquest any ja es realitza un treball més profund sobre les lletres i els noms dels nens, crec que hagués estat una bona forma de donar continuïtat a la tasca de lectura i escriptura que es fa a l’aula. No obstant, ho tindré en compte per dur-ho a terme amb un altre material que creem.