Tallers

Al centre es realitzen una sèrie de tallers internivell o intranivell. A infantil els racons són: cuina, hort i pati, construccions, art, contes, histories and songs i experimentació. Els infants de quatre i cinc anys es mesclen pels diferents tallers. En canvi, els de tres anys només s’ajunten amb altres infants del mateix nivell i fan tres dels tallers proposats: hort i pati, experimentació i “stories and songs”. Aquesta mesura ha estat adoptada aquest any degut a l’experiència d’anys anteriors on les mestres varen observar que els infants de tres, quatre i cinc anys tenien necessitats diferents degut al seu nivell maduratiu.

El fet de prendre decisions com aquesta fa que el centre pugui adaptar cada vegada millor els tallers als seus objectius, ja que tal com indiquen a la programació d’infantil, els tallers s’entenen com a espais de creixement que garanteixin als infants la possibilitats de realitzar activitats i al mateix temps la reflexió sobre les mateixes. És per això que puc dir que ha estat una bona decisió establir una sèrie de tallers només per a infants de tres anys ja que ha permès adaptar els tallers de forma més individualitzada a les característiques generals d’aquest cicle.

A pesar d’això crec que si els tallers estiguessin organitzats amb propostes que atenguessin als diferents nivells maduratius si seria enriquidor ajuntar infants de diferents edats ja que el problema segons les tutores és que segons quina fos la proposta hi  havia infants que estaven desmotivats per la dificultat o altres que s’avorrien perquè necessitaven un altre tipus de joc. Això hem porta a pensar que no s’estava realitzant una proposta flexible de taller, sent aquestes enfocades a un nivell determinat.

Parlant d’un altre aspecte, tot i que al principi cadascun dels practicants estàvem al taller que impartia la nostra tutora, fa un parell de setmanes vàrem fer una taula en la qual es contemplava la rotació pels diferents tallers.

Aquesta forma de treballar, des del meu punt de vista suposa un enriquiment a nivell de centre per diversos motius. Per una banda, els infants tenen l’oportunitat d’estar en contacte amb altres infants de l’escola la qual cosa implica ampliar les seves possibilitats de socialització i, per tant, d’aprenentatge; tal com exposa la teoria ecològica de Brofenbrenner, el context de l’infant influeix en el seu desenvolupament i si aquest context s’amplia això suposarà augmentar el nombre d’influències i ocasions de desenvolupar-se del nen. Amb això, no només estic parlant del contacte amb altres infants de l’escola sinó també amb altres mestres.

Aquest segon aspecte, des del meu punt de vista és molt important ja que no només crea un vincle molt especial entre tota la comunitat educativa (tots els infants coneixen a tots els mestres del centre) sinó que permet que les figures de referència dels mateixos vagin canviant i per tant enriquint la seva experiència. Amb això vull dir que les mancances o fortaleses que pot tenir una metodologia determinada té la possibilitat de compensar-se o d’arribar a altres infants gràcies a aquesta forma de treballar.

Per exemple, en el cas  de les dues aules de tres anys, mentre la meva tutora porta quatre anys al centre, la tutora de l’altre grup és de nova incorporació i com és normal encara no domina la forma de treballar en aquest centre. Per aquest motiu crec que és positiu que els infants de la seva aula tinguin l’oportunitat de treballar seguint la metodologia de la Vicky la qual té molt dominada la ideologia del centre de l’infant com a creador, la importància de l’expressió i la reflexió dels mateixos.

També i gràcies a haver pogut passar pel taller de na Sònia (altra tutora de tres anys): hort i pati, vaig poder explicar o intervenir durant aquest moment tal com veig que ho fa la meva tutora i veia com ella després de les meves explicacions o comentaris als infants ho feia de forma similar. Això va fer que sentís que el meu paper a aquesta aula era important i que no només jo aprenc d’aquesta experiència sinó que també hi ha mestres que poden aprendre de mi.

Com que les propostes dels tallers ja estan fetes, en aquest cas es tractava de pintar els colors del nostre hort vaig intentar col·laborar amb la tutora i intervenir en aquells moments en què des del meu punt de vista hi havia aspectes a millorar com ara la conversa inicial o el moment de visita de l’hort, ja que en aquest darrer moment la tutora feia l’explicació als infants que anaven en fila i només els de la part de davant escoltaven; per això vaig situar-me al final i vaig dirigir jo la conversa amb la part final de la fila.

Taller d'hort i pati de tres anys

Pel que fa al taller de l’art, tot i que els infants de tres anys no el realitzen, crec que l’any que ve, quan el meu grup ho faci, també suposarà un aprenentatge per a ells ja que la meva tutora, tal com ella mateixa reconeix no és molt creativa. En canvi, n’Elena (la cap d’estudis del centre), que és qui imparteix el taller és una dóna amb un gran bagatge i que té uns recursos i una capacitat per fer propostes artístiques que mereix la pena veure.

Durant aquest taller vaig poder veure com d’una conversa inicial sobre els diferents elements naturals que tenen a la sala de l’art, es proposava fer una escultura amb aquest en combinació amb un element creat per l’home (explicat així als infants): la plastilina. A partir d’aquí es deixava als infants total llibertat per crear. A  més de veure una sessió d’art, vaig poder estar amb un grup d’infants d’edats diferent a la que jo tinc i això em va fer veure com canvia la dinàmica segons l’edat;  mentre que al grup de tres anys s’ha de dedicar  molt de temps a repetir les rutines o hàbits, aquests infants ja les tenen incorporades i el nostre paper és més de diàleg amb ells ja que et volen contar les seves obres o bé per cercar estratègies en la construcció de les mateixes com ara xafar bé la plastilina a l’element per tal que no es desaferri.

Taller d'art (infants de quatre i cinc anys)

Tot i que el final de la sessió el vaig dirigir jo perquè la mestra s’havia d’anar al metge, el meu paper en aquest taller va ser més passiu en comparació amb el d’hort i pati. Així com en un vaig veure que les meves intervencions enriquirien la dinàmica del mateix, en el taller de l’art, degut a l’ampli bagatge d’aquesta tutora vaig considerar que la meva observació per aprendre de les seves actuacions era prioritària. D’aquesta forma he pogut veure dos tallers molts diferents i m’he adonat de com canvia el meu rol (observació/intervenció) segons el tipus de tutora que imparteix el taller, sent dues situacions de les quals treus aprenentatges diferents.

Un nou inici

Quan entres en un nou centre, de forma quasi involuntària, penses en les teves experiències anteriors, en el meu cas en el pràcticum a l’escoleta, i això t’ajuda a valorar les diferents pràctiques que es duen a terme.

Des del primer moment en aquesta escola, a la meva aula les activitats a tractar estaven molt més clares per part de la meva tutora, és a dir, sota el que es fa hi ha una programació amb uns objectius que s’adapta a les necessitats i característiques dels infants d’aquesta aula. Com a conseqüència, una de les diferències més importants respecte a les meves primeres pràctiques és que ja no haig de fer activitats aleatòries sinó que han de tenir un sentit per a la vida d’aula. Això fa que les meves aportacions siguin un suplement a programació de la meva tutora; és a dir, que entre les dues anem fent la planificació planificació d’activitats d’aquest segon trimestre. Aquest procés està suposant per a mi una gran satisfacció ja que suposa que la tutora valora i confia plenament en la meva capacitat per aportar idees i programar segons els objectius i continguts prevists. Per tant, tot i que jo li vaig proposant activitats que no tenia previstes (les quals desenvoluparé quan les dugui a terme) sempre tenen una coherència amb allò que estem treballant i som les dues qui acabem de perfilar-les, cercant la millor forma de dur-les a terme. Per exemple, aprofitant les meves observacions de la primera setmana i les converses amb na Vicky (la meva tutora) vaig veure que el racó d’experimentació i natura de l’aula estava una mica en “pobre” quant a materials; vaig compartir aquest sentiment amb en Jose, que també es troba a la classe de tres anys i se’ns va acudir la idea de fer una proposta amb llavors per a aquest espai. Quan ho vaig comentar amb na Vicky li va semblar molt bona idea i a la reunió de claustre, quan parlaven dels tallers dels quals es responsabilitzen cada mestre (en el seu cas és el taller d’experimentació) va comentar aquesta idea com una proposta que poguessim fer per al taller i després incorporar-la a la vida d’aula, complint així un dels objectius dels tallers: que allò que es fa en aquell espai es traslladi a la vida d’aula, que hi hagi una relació, una coherència.

Aquesta tasca conjunta em fa situar-me davant una realitat a l’escola, ser tutora d’aula i haver de fer una planificació del que volem tractar i, sobretot, del com ho volem tractar. Amb això, vull dir que aquesta experiència m’està aportant poder posar-me realment al paper d’una tutora que ha de cercar, triar i modificar les activitats que troba o proposa a fi de seleccionar les més adients per tractar els continguts previstos amb el grup específic que té.

A més, aquesta experiència em fa poder establir vincles entre el que tractàvem a la carrera sobre la importància de treballar junts, de compartir idees, aspecte en el qual ens han insistit molt sobretot fent-nos fer treballs en grup. Ara puc veure com realment aquest procés de compartir, de debatre, tot aportant i rebent opinions ha fet que el que comença sent una observació que comparteixes amb  un company de pràctiques, es converteixi en una proposta per a un dels tallers de l’escola.

Tot això està sent possible gràcies a la posició que per a la tutora tinc a l’aula, que és d’igualtat absoluta, com una més.

En definitiva, puc dir que gràcies a la forma de rebre’m a l’aula estic aprenent coses del dia a dia que em fan madurar professionalment i personalment ja que el contacte constant amb una altra persona per prendre totes les decisions d’aula et fa treballar valors i trets de la teva personalitat que, personalment, m’estan fent treure una part solidària (en el sentit de compartir idees i propostes) que crec que és fonamental en la nostra professió. Tot i que això ja ho vaig experimentar l’any passat, se’m va quedar pendent un nou pas: traspassar aquest ambient de cooperació d’aula a nivell de centre. Això aquest any sé que ho podré dur a terme ja que el fet de què cada dia hi hagi reunions de claustre fa que coneguis allò que passa a tot el centre i puguis incidir de una forma més directa. Tot i que no puc incidir de la mateixa forma que ho faig en la meva aula i sobretot ara que encara estem començant i no fem moltes aportacions a les reunions, sé que quan ja estiguem tots els practicants més integrats, això ens donarà la seguretat per dur a terme aquesta col·laboració a nivell de centre que ja s’està iniciant. 

Un bon exemple de com ens estem implicant al centre és el fet que les altres tres practicants i jo haguem estat aquest any, les bufones del rei carnestoltes (que era l’altre practicant), sortint durant quatre dies al pati per anar advertint de la festa que s’apropava i sortit a la rua del centre amb els infants; una gran experiència lúdica on hem posat en pràctica els nostres coneixements musicals, de dansa i d’escenificació.