Un nou inici

Quan entres en un nou centre, de forma quasi involuntària, penses en les teves experiències anteriors, en el meu cas en el pràcticum a l’escoleta, i això t’ajuda a valorar les diferents pràctiques que es duen a terme.

Des del primer moment en aquesta escola, a la meva aula les activitats a tractar estaven molt més clares per part de la meva tutora, és a dir, sota el que es fa hi ha una programació amb uns objectius que s’adapta a les necessitats i característiques dels infants d’aquesta aula. Com a conseqüència, una de les diferències més importants respecte a les meves primeres pràctiques és que ja no haig de fer activitats aleatòries sinó que han de tenir un sentit per a la vida d’aula. Això fa que les meves aportacions siguin un suplement a programació de la meva tutora; és a dir, que entre les dues anem fent la planificació planificació d’activitats d’aquest segon trimestre. Aquest procés està suposant per a mi una gran satisfacció ja que suposa que la tutora valora i confia plenament en la meva capacitat per aportar idees i programar segons els objectius i continguts prevists. Per tant, tot i que jo li vaig proposant activitats que no tenia previstes (les quals desenvoluparé quan les dugui a terme) sempre tenen una coherència amb allò que estem treballant i som les dues qui acabem de perfilar-les, cercant la millor forma de dur-les a terme. Per exemple, aprofitant les meves observacions de la primera setmana i les converses amb na Vicky (la meva tutora) vaig veure que el racó d’experimentació i natura de l’aula estava una mica en “pobre” quant a materials; vaig compartir aquest sentiment amb en Jose, que també es troba a la classe de tres anys i se’ns va acudir la idea de fer una proposta amb llavors per a aquest espai. Quan ho vaig comentar amb na Vicky li va semblar molt bona idea i a la reunió de claustre, quan parlaven dels tallers dels quals es responsabilitzen cada mestre (en el seu cas és el taller d’experimentació) va comentar aquesta idea com una proposta que poguessim fer per al taller i després incorporar-la a la vida d’aula, complint així un dels objectius dels tallers: que allò que es fa en aquell espai es traslladi a la vida d’aula, que hi hagi una relació, una coherència.

Aquesta tasca conjunta em fa situar-me davant una realitat a l’escola, ser tutora d’aula i haver de fer una planificació del que volem tractar i, sobretot, del com ho volem tractar. Amb això, vull dir que aquesta experiència m’està aportant poder posar-me realment al paper d’una tutora que ha de cercar, triar i modificar les activitats que troba o proposa a fi de seleccionar les més adients per tractar els continguts previstos amb el grup específic que té.

A més, aquesta experiència em fa poder establir vincles entre el que tractàvem a la carrera sobre la importància de treballar junts, de compartir idees, aspecte en el qual ens han insistit molt sobretot fent-nos fer treballs en grup. Ara puc veure com realment aquest procés de compartir, de debatre, tot aportant i rebent opinions ha fet que el que comença sent una observació que comparteixes amb  un company de pràctiques, es converteixi en una proposta per a un dels tallers de l’escola.

Tot això està sent possible gràcies a la posició que per a la tutora tinc a l’aula, que és d’igualtat absoluta, com una més.

En definitiva, puc dir que gràcies a la forma de rebre’m a l’aula estic aprenent coses del dia a dia que em fan madurar professionalment i personalment ja que el contacte constant amb una altra persona per prendre totes les decisions d’aula et fa treballar valors i trets de la teva personalitat que, personalment, m’estan fent treure una part solidària (en el sentit de compartir idees i propostes) que crec que és fonamental en la nostra professió. Tot i que això ja ho vaig experimentar l’any passat, se’m va quedar pendent un nou pas: traspassar aquest ambient de cooperació d’aula a nivell de centre. Això aquest any sé que ho podré dur a terme ja que el fet de què cada dia hi hagi reunions de claustre fa que coneguis allò que passa a tot el centre i puguis incidir de una forma més directa. Tot i que no puc incidir de la mateixa forma que ho faig en la meva aula i sobretot ara que encara estem començant i no fem moltes aportacions a les reunions, sé que quan ja estiguem tots els practicants més integrats, això ens donarà la seguretat per dur a terme aquesta col·laboració a nivell de centre que ja s’està iniciant. 

Un bon exemple de com ens estem implicant al centre és el fet que les altres tres practicants i jo haguem estat aquest any, les bufones del rei carnestoltes (que era l’altre practicant), sortint durant quatre dies al pati per anar advertint de la festa que s’apropava i sortit a la rua del centre amb els infants; una gran experiència lúdica on hem posat en pràctica els nostres coneixements musicals, de dansa i d’escenificació. 

Fem música per carnestoltes: creació de maraques

Activitat: “Ens preparem per carnestoltes”

Infants: classe dels amics i amigues (3 -  4 anys)

Agrupament: gran grup (25 infants)

Duració: 45 minuts

Espai: aula

Materials: ampolles buides, celo, cinta aïllant de colors, paper transparent, gomets, arròs, mongetes, siurons i culleres.

Objectius generals i específics:

Desenvolupar la creativitat, la imaginació i la capacitat d’observació.

• Cercar estratègies d’emplenament de les ampolles a partir de l’observació de les accions dels altres.
• Potenciar la llibertat d’elecció a l’hora de decorar els instruments.

Potenciar la capacitat de manipular, explorar, observar, experimentar i crear que permeti als infants construir els seus propis esquemes mentals.

• Utilitzar els estris o les mans per ficar els aliments dins les ampolles.
• Explorar i observar les característiques sonores i sensorials dels materials presentats.
• Aprendre tècniques artístiques que impliquin una activitat sensoriomotora i mental.

Tenir cura del material elaborat.

• Desenvolupar hàbits socials en la realització de material, respectant les construccions dels altres.

Aplicar la coordinació oculomanual necessària per al maneig d’objectes amb un grau de precisió cada vegada més gran.

• Actuar amb precisió i parant atenció en les accions dutes a terme com poden ser: agafar, doblegar, estirar, aferrar i desaferrar.
• Treballar la psicomotricitat fina en agafar els materials i realitzar accions amb ells.

Utilitzar el llenguatge oral per expressar les accions realitzades.

Perquè s’acompleixin aquests objectius:

• Hem proporcionat culleres que inciten a realitzar transvasaments.
• Hem seleccionat gomets de diferents mides que implicaven una major o menor precisió de la pinça.
• He fet preguntes als infants a mesura que realitzaven l’activitat com ara: Com faràs per ficar-ho dins l’ampolla? De què estàs fent la teva maraca? De quin color has posat els gomets d’aquesta zona?
• He insistit en la importància de cuidar el nostre material i respectar el dels companys.
• He deixat llibertat en la decoració, sense orientar als infants o dirigir-los cap a un model de decoració concret.

Presentació de l’activitat: 

Per realitzar aquesta activitat hem distribuït la classe en tres zones. Per un costat, hi havia unes tales amb safates que contenien els aliments per omplir les ampolles i on estaven situades les culleres; a un altre grup de taules hi havia els gomets per decorar i a unes altres taules hi havia el celo, tisores, el paper transparent i un retolador. 

Preparació i desenvolupament de l’activitat:

Amb motiu de carnestoltes, es va parlar al claustre sobre la necessitat de fer algun instrument amb els nens que permetés que aquests poguessin fer música durant la rua ja que “la batucada” que hi havia contractada només estaria al mig i al principi i final de la rua no s’escoltaria massa. Vaig parlar amb na Vicky de la possibilitat de fer unes maraques ja que és un instrument fàcil de realitzat, amb materials poc costosos i que podíem obtenir dels propis infants, ja que la majoria porten “danoninos”, “actimels” i altres begudes envasades en ampolles. Li vaig plantejar realitzar l’activitat amb aliments com ara llenties, siurons, fideus i arròs i presentar estris com culleres o embuts i li va semblar una bona idea. També per tapar les ampolles li vaig comentar que es podia fer amb rotllos de paper higiènic tot folrant-los amb paper adhesiu de colors.

Amb aquesta proposta acceptada vàrem decidir utilitzar altre tipus d’aliments, que eren els que es trobaven disponibles a l’escola i modificar la forma de tapar els instruments.

Degut a  l’experiència que vaig tenir l’any passat,  quan vaig realitzar una activitat semblant, li vaig comentar a na Vicky la necessitat de presentar els materials abans d’iniciar l’activitat així com explicar als nens les diferents passes que havíem de fer per construir els nostres instruments.

A més, comptàvem amb l’ajuda de tres pares que estarien distribuïts per les taules, sobretot a la de tapar, ja que és on més era necessària l’ajuda dels adults. Per això, tal com havíem acordat, na Vicky ha presentat els materials tot demanant als nens pels noms dels mateixos, de les formes que teníem per omplir les ampolles i de la necessitat de demanar l’ajuda dels adults per tapar les ampolles. Tot això al mateix temps que ella anava confeccionat la seva pròpia maraca per tal que els infants veiessin les diferents passes.

Una vegada dut a terme aquest moment, he repartit les ampolles entre els alumnes i els he començat a cridar per tal que anessin començant l’activitat, tenint la possibilitat de començar decorant o omplint la maraca. Tot i que la tasca principal era omplir les ampolles, decorar-les i anar tancant-les, el fet que hagin dut a terme una activitat d’experimentació tot omplint, buidant i fent transvasaments, que ja suposava que farien, ha estat positiu ja que m’ha ajudat a veure la precisió, equilibri i capacitat oculo-manual dels infants.

Tal com havia previst, els infants han fet ús de diferents estratègies per omplir les seves maraques: alguns amb les mans i altres amb les culleres o les pales (en moltes ocasions combinant ambdues tècniques).

A l’hora de tancar-les han estat els pares i nosaltres qui hem fet la tasca, tot i que els infants tallaven amb les tisores el celo i la cinta aïllant. Aquesta tasca consistia en agafar el paper transparent i posar-ho tapant el forat de l’ampolla, posar un tros de cel que deixés subjecte el paper i en darrer lloc, posar al voltant la cinta aïllant per assegurar el tancament i com a element decoratiu.

Tot i que a la taula de la decoració no era necessària l’ajuda dels adults, he anat parlant amb els nens sobre els tipus de gomets que utilitzaven tot diferenciant colors, mides i formes.

A mesura que anaven terminant han anat a la zona de l’assemblea i han jugat amb els instruments de forma lliure mentre la resta acabava.

Quan tots han acabat hem donat les gràcies als pares que han col·laborat i els hem acomiadat. Nosaltres hem quedat a l’estora i hem aprofitat per fer una activitat musical amb els instruments creats. Abans de començar-la, i per tal de captar l’atenció dels nens els he dit que havíem d’imaginar que érem una orquestra de músics i que na Vicky era la directora. Continuant amb aquesta proposta meva na Vicky anava donant una sèrie de consignes que els infants havien de seguir com ara que només toquessin els nens o les nenes, només el que portaven barret, els que anaven disfressats de pirata... així com establint una sèrie de pautes que treballaven el so (quan ella sacsejava la maraca) i el silenci (quan feia amb les mans una línea enlaire).

A partir dels moments recollits al collage es pot veure com la creació d'un instrument és un moment educatiu que no només serveix per treballar la música (tal com s'ha fet al final de la sessió) sinó que és un espai idoni per:

·          posar en pràctica diferents estratègies per omplir les ampolles

·         diferenciar entre els conceptes buit i ple

·         agafar amb precisió, tot fent ús de la pinça els gomets que decoraran el nostre instrument

·         compartir el material i l'experiència amb companys, les mestres i pares, tot establint un doble rol: aprenent i ensenyant d'altres. 

·         escoltar les indicacions de la mestra a fi d'intervenir quan ens toqui (treball de l'atenció durant l'activitat de l'orquestra)

·         ... 

Avaluació, observacions

A partir de l’experiència de l’any passat i tal com he dit he incorporat un canvi en aquesta sessió que ha estat el fet de presentar els materials i explicar el procés que havíem de seguir abans de començar. A més, el fet de disposar de l’ajuda de pares m’ha permès centrar-me en els meus objectius, observar la manipulació dels nens i dedicar-me a establir converses en relació als materials i al procés en sí mateix.

També, i degut a què és un grup amb una edat més avançada que el que vaig tenir l’any passat hem pogut realitzar l’activitat en una única sessió, sense haver de partir-la en dos moments i això no ha suposat una pèrdua d’atenció ja que són infants que estan avesats a treballar amb més constància. El fet de poder realitzar una mateixa activitat que ja vaig fer a l’escoleta em permet valorar aquests canvis maduratius tot adonant-me de com els infants d’un any cap a un altre canvien de forma signficativa.

A pesar d’això, he trobat a faltar un aspecte que sí que vaig fer l’any passat i que tot i que aquest any també li havia proposat a na Vicky, per manca de temps no l’hem realitzat. Es tracta del fet de relacionar el moment de l’assemblea amb aquesta activitat. Al pràcticum I, a les ampolles havia posat el nom dels infants aferrat i a l’assemblea vaig utilitzar els cartells dels seus noms. Així, primer havien de trobar el seu cartell i fixant-se en aquest jo anava mostrant les ampolles i els noms que hi havia per tal que els identifiquessin amb els seus cartells o dient-los com començava. Per donar visibilitat a la forma com ho vaig fer he fet aquest collage:

Degut a què aquest any ja es realitza un treball més profund sobre les lletres i els noms dels nens, crec que hagués estat una bona forma de donar continuïtat a la tasca de lectura i escriptura que es fa a l’aula. No obstant, ho tindré en compte per dur-ho a terme amb un altre material que creem. 

Primeres impressions

Els primers dies a Es Pratet, amb el grup de tres anys “Els amics i amigues”

Per començar a parlar de les meves impressions considero necessari ressaltar una sèrie d’aspectes que han condicionat l’entrada al centre. Per una banda, i a diferència de les pràctiques que vaig realitzar l’any passat, he arribat al centre amb molta més tranquil·litat, sense nervis, ja que tot i que és una experiència diferent no tenia la incertesa de com seria treballar amb nens.

A més, es tractava d’un centre que ja coneixia, on he fet diferents pràctiques al llarg del grau, gràcies a les quals he conegut la seva forma de treballar, l’enfocament pedagògic que guia el dia a dia de l’escola i que per a mi suposava un referent, un exemple de cap a on hem d’anar i que coincideix amb el que de forma teòrica hem estudiat al llarg d’aquests quatre anys. Això ha fet que arribi al centre amb una gran il·lusió, sabent que em proporcionarà una experiència molt enriquidora en el meu procés de formació tant personal com professional.

El dia del primer contacte amb el personal del centre, a diferència de l’any passat, vàrem tenir una reunió de presentació amb tot l’equip d’educació infantil. Això va fer que des del principi el centre em transmetés que la nostra arribada era important, que ens volien donar la benvinguda i que tal com va dir una de les mestres “ara nosaltres també érem mestres d’aquella escola”.

Aquest mateix dia vàrem arribar a un acord quant a la selecció dels grups als quals volíem pertànyer. Jo vaig triar la franja de 3-4 anys ja que hi havia infants que ja coneixia de l’escoleta i per a mi significava molt poder seguir l’evolució d’aquests, veure les diferències, els progressos i continuar acompanyant-los en el seu creixement.

No obstant, nosaltres només vàrem triar l’edat amb la qual volíem treballar i varen ser les pròpies tutores amb l’equip directiu les que triaren a quin dels grups pertanyeríem. En el meu cas dels dos grups de tres anys m’ha tocat amb na Vicky, l’única tutora del centre que coneixia, ja que va ser a la seva aula a la que vaig realitzar totes les pràctiques de les quals he parlat anteriorment. Aquest fet, va fer que encara arribés amb més il·lusió al centre ja que per a mi aquesta dona ha estat un referent durant aquests anys, i de la qual estic segura aprendré moltes coses.

De fet, ja des del primer dia al centre vàrem tenir una conversa en la qual em va dir que li demanés tot el que no entengués o que observés de la seva pràctica; això, et mostra com tot el que fa aquesta tutora té una fonamentació darrera, un perquè, cosa que no et trobes a tots els centres i aules. Ja des d’aquest dia va explicar-me quins projectes estaven realitzant, i no només a les aules de tres anys sinó també a la resta de nivells; cadascun fa un projecte que està relacionat amb les necessitats pròpies d’aquella edat, en el meu cas, la identitat.

Centrant-me en el primer dia de pràctiques, i de la mateixa forma que va ocórrer l’any passat la mestra ja havia parlat amb els nens i les famílies de la meva incorporació, i em va presentar davant d’ells. El fet que hi hagués nens que ja em coneixien va fer que el meu nom sortís aviat i això em va fer sentir-me benvinguda. Aquest dia el vaig dedicar a demanar coses de l’aula a la mestra: rutines, horaris, projectes...; a observar com actuava la mestra en els diferents moments del dia: com els organitzava, com resolia els conflictes, com s’adreçava als nens...; així com a aprendre’m tots els noms dels infants ja que aquest any hi ha més nens a l’aula, vint-i-cinc, i això es nota al dia a dia.

Tot i que tal com ens va dir l’equip directiu nosaltres havíem de dedicar la primera setmana a fer d’observadors, la meva tutora em va dir que jo podia participar ja en les diferents activitats si em trobava preparada, que per ella no havia cap problema. Des del primer dia, m’ha recordat tant a mi com als nens que sóc una mestra més de l’aula; de fet, quan parla sempre m’inclou: “ara li doneu la feina a n’Úrsula o a mi”, “N’Úrsula cantarà la cançó”, “Úrsula tu que estaves també vigilant als racons, has vist alguna cosa que vulguis comentar?”. Tots aquests comentaris fan que em senti una part important de l’aula ja que no em deixa de banda, com si fos qualque que només ha d’observar però que no té res per aportar, sinó que cada dia quan parlem del que farem o el que hem de fer em transmet les seves angoixes (“no se com fer això”) i em demana ajuda per programar les diferents activitats. Els moments del pati són moments fonamentals en aquesta relació entre la tutora i jo ja que aprofitem per parlar del que fem o hem fet, no només a l’aula en la qual estic ara sinó de la meva experiència a l’escoleta (com vaig treballar jo els noms dels infants, per exemple) o del seu treball amb altres grups d’infants. Totes aquestes experiències que em conta, ho fa perquè considera que em poden ajudar a mi durant la meva professió i jo això ho agraeixo ja que amplia el meu ventall de recursos, no només per a infants amb tres anys sinó de cara a altres nivells.

Quant als nens, tot i que tinc als més petits de l’escola, he pogut començar a veure els canvis respecte l’any passat i com aquests s’han aprés el meu nom des del primer dia i fins i tot li han dit a les seves famílies. Això, a més de fer-me sentir molt bé ja que a les pràctiques a l’escoleta molts pocs nens eren capaços de pronunciar el meu nom, m’ha ajudat a establir els primers contactes amb les seves famílies ja que quan acudien al centre em deien que els seus fills els hi havien parlat de mi o quan surt a les dues ells els hi diuen als familiars: “mira, esa es Úrsula, la nueva profesora”.

A nivell general, i gràcies als tallers i als patis he conegut a infants d’altres aules. A més, i com ja hi havia nens que ara estan a primer de primària que em coneixien perquè vaig fer amb ells les activitats que ja he comentat d’altres assignatures, aquests m’han rebut també amb molta alegria i m’han presentat a altres amics, fent que conegui cada vegada a més alumnes del centre.

Un dels aspectes que més he trobat a faltar i que comparo amb la meva estada a l’escoleta és el fet que les famílies no entrin a l’aula. Tant quan arriben com quan se’n van, queden a la porta. Com que jo en aquests moments he d’estar amb el grup a l’estora no puc relacionar-me molt amb les famílies i això tal vegada farà que no comparteixi tants de moments amb aquests com vaig fer al curs passat. A pesar d’això he pogut observar que hi ha un gran nombre de moments en què es demana la col·laboració de les famílies  ja sigui perquè vinguin a fer una activitat, per presentar al seu infants els dies que toca el projecte d’identitat o bé per a sortides o esdeveniments especials com ara la preparació del dia de carnestoltes. Per tant, aquests moments em permetran conèixer una mica més a les persones que acompanyen al meu grup en el seu dia a dia.

Un altre aspecte a ressaltar i que més diferencia la vida d’una escoleta, o almenys en la qual jo estava, de la vida d’aquest centre és la gran comunicació que hi ha entre els professors que formen l’escola. Cada dia de vuit a nou hi ha reunions de tot el claustre en les quals es treballen que afecten a tot el centre, ja sigui a nivell organitzatiu, propostes pedagògiques, projectes... Aquestes reunions ens fan viure el centre com un conjunt, ja que tot i que cada mestre fa feina a la seva aula, el que es fa ha estat parlat per tots els mestres. Un exemple és l’organització del carnestoltes, el fet de saber quines feines s’han de fer i repartir-les segons les possibilitats dels infants fa que tu dins l’aula puguis parlar amb els teus nens de què faran els grossos o què ens toca fer a nosaltres. A més, son espais de diàleg pedagògic que em fan reflexionar i que em recorden quin tipus d’escola he triat, una escola compromesa amb la societat.

M’he adonat que durant els moments de reunió, el paper de l’equip directiu és molt important i orienta als diferents docents en la seva feina. Per exemple, quan es va debatre fer o no fer alguna cosa en relació a “Eivissa diu No”, varen recordar que si l’escola tenia com un dels seus trets d’identitat el compromís amb l’entorn, no es podia no tractar un tema que està causant tanta repercussió social. També, i durant l’esmorçar, he sentit converses en les quals la directora o la cap d’estudis ajudaven a una mestra amb un problema molt freqüent a escoles d’aquest tipus, el fet de treballar a primària sense llibres i les pors que això ocasiona a les famílies. Tots aquests debats i reflexions que sorgeixen i el fet de ser compartides i contrastades per una quantitat considerable de punts de vista diferents, mestres, fa que cada dia aprengui i valori més la importància d’actuar amb coherència, de pensar en el que fem i en perquè ho fem. Una sèrie d’aspectes que tot i que ja havíem vist de forma teòrica, encara no havia pogut aplicar a nivell de centre.

Per tot això, puc dir que no podria imaginar una rebuda millor o un centre més idoni per formar-me professionalment, sense oblidar als meus companys de pràctiques dels quals també aprenc i amb els quals comparteixo les meves experiències i m’enriqueixo de les seves. Nens, professors, companys, equip directiu i centre en conjunt, tot una sèrie d’elements que de forma conjunta estan fent d’aquesta experiència un moment molt important a la meva vida.