Proposta de psicomotricitat

Les sessions de psicomotricitat al centre són realitzades per una figura que no és la tutora del grup. En canvi, nosaltres com a practicants sí que hem d’estar presents en aquests moments, la qual cosa considero totalment fonamental; de fet, en la meva opinió la tutora d’un aula hauria d’estar durant aquests moments ja que la pràctica psicomotriu inclou aspectes fonamentals en el desenvolupament dels infants que ajudaria a les mestres a fer una observació, un seguiment i, conseqüentment, donar una millor resposta a les dificultats manifestades pels diferents infants. Ara que ja portem bastant de temps amb els nostres grups, na Tanit, en Jose i jo vàrem decidir planificar tres sessions de psicomotricitat segons les necessitats i característiques del nostres grup (tres i quatre anys).

Per a les classes de tres anys hem fet una mateixa proposta, amb dos materials bases: capses de cartró i paper de periòdic. Tenint en compte el projecte de millora que vaig realitzar a l’escoleta i basant-me en la gran quantitat de possibilitats que ofereix un material fàcil de manipular i aconseguir vaig pensar que seria una bona idea poder oferir-lo als infants durant aquest moment. Entre els tres vàrem pensar que seria adient que els nens tinguessin suficient espai per jugar i per això decidírem que la sala només constaria del material esmentat. 

Com a zones destacades vàrem voler crear diferents espais:

• Una torre de capses que simulés la torre que tomben. En darrer moment vaig considerar que l’entrada al moment d’expressió motriu tombant aquesta torre provocaria impactes contra el material proposat i possiblement el destrossarien. Per això, i amb prèvia explicació sobre la fragilitat del mateix, vaig decidir que entraríem caminant.

• Una muntanya de boles de periòdic. Aquest espai, tal com vàrem pensar va ser el principal focus d’atenció a l’inici de la sessió. Les característiques d’aquesta zona varen permetre moviments més grans: els infants es ficaven dins del munt i amb les dues mans llançaven els papers cap a dalt.

• Els tres túnels. Cada túnel tenia unes característiques diferents; per una banda, hi havia un que no tenia cap tipus d’obertura, la qual cosa feia que fos un espai fosc i íntim que va permetre jocs simbòlics molts relacionats amb la nit com ara dormir. També, els infants l’han utilitzat per realitzar un joc presimbòlic, que consisteix en amagar-se; aquest joc, tal com diuen Ruiz i Abad (2011) “de todos los juegos presimbólicos, quizás sea éste el que deja ver con más claridad la idea de sentir la vivència de la presencia y la ausencia, el estar y no estar, la unión y la separación. Es un juego que se empieza muy pronto y se prolonga en el tiempo, transformándose de múltiples formes, añadiendo elementos o variantes y aumentando su dificultat en la ejecución”. 

• Un altre túnel consistia en dues capses juntes on hi havia una porta per entrar i una obertura a la part superior de la capsa. Hi ha hagut infants que han estat tota la sessió en aquestes capses o bé fent el joc d’amagar-se i altres jocs simbòlics més centrats en el món fantàstic dels cavallers, princeses, castells... La finestra superior permetia que els nens juguessin a aparèixer i desaparèixer:

 "Cuando el niño/a juega a esconderse y salir de su escondite, busca la mirada del otro; estos juegos denotan la diálectica de estar en la mirada del otro, desaparecer y volverse a encontrar con ella, en una dinámica de juego y placer extraordinaria para el niño/a y también para el adulto que comparte con él la experiencia." (Arnaiz, 2008).

• El tercer túnel, que tenia petites finestres pels costats, ha estat utilitzat pels nens com a recipient per omplir i buidar. Aquest tipus de joc, tal i com ens diuen Ruiz i Abad (2011) “son juegos que favorecen la construcción de la estructura cognitiva a través de la curiosidad y la investigación del entorno. [...] Podemos constatar que detrás de estas acciones aparentemente caóticas hay en muchas ocasiones una clara intención de realizar un proyecto, no solo por la disposición de los productos resultantes: alinear, apilar, amontonar, trasladar, etc., sino por el alto grado de implicación y esfuerzo en la tarea que realizan”.

• El camí de periòdics estirats al terra ha convidat a un contacte de tot el cos amb el material, ja que els nens es tombaven damunt d’aquest estirant les seves extremitats i amb moviments amplis lliscaven amb aquest. També els ha servit per cobrir tot el seu cos. Una acció que tal com la muntanya de boles semblava molt més emocional, una forma de sentir el material com si fos una prolongació del seu estat anímic. En concret, hi ha hagut un grup de nenes que ho han utilitzat per amagar-se sota dels mateixos.

     “Progresivamente es el propio niño el que juega a taparse los ojos con las manos o con una tela, o gira la cabeza para no ver al adulto, dando así muestras de haber comprendido el significado y la intención del juego de esconderse” (Ruiz i Abad, 2011)“El sentido de esconderse estaría en experimentar la sensación de ser importante para alguien, que te busca cuando no estás porque te echa de menos” (Ruiz i Abad, 2011) 

•  Per últim, tot i que no estava previst, vaig posar periòdics penjats a una corda que travessa la sala, tot creant un espai a una altra alçada, que requerís altre tipus de moviments més físics: saltar, botar... Aquest espai a donat joc a un treball col·lectiu molt interessant que ha consistit en diferents estratègies per agafar els periòdics; alguns infants saltaven, altres llançaven materials per tirar-lo i altres han agafat mòduls que els servien per pujar-se i agafar el material.

Un aspecte de la sessió que vull comentar ha estat una acció desenvolupada per alguns infants: trencar els 

periòdics. Malgrat que en un principi em semblava una actitud desfavorable per part dels infants, després de reflexionar i considerar que “Todo juego significa algo” (Huizinga, 1972, 12), me adonat que jugar a destruir pot estar relacionat amb el desig de separar-se i de ser un mateix, d’apartar els obstacles que impedeixen complir els objectius que ens proposem i que ajuda als nens a fiançar la seva identitat i la capacitat de decidir i elegir. Per això, si el nostre objectiu era donar resposta a les necessitats dels infants, podem afirmar que la necessitat de destruir ha estat complerta.

Tot i que he començat per parlar de la TOMBADA DE LA TORRE I DE L’EXPRESSIVITAT MOTRIU, vull reprendre el moment del RITUAL D’ENTRADA. Aquest, ha estat una combinació de l’estil utilitzat per na Marga (psicomotricista) i les meves aportacions. Primer he volgut presentar el material que hi havia en la sala, tot fent conscients als infants de la fragilitat del mateix (cartró); tot i que un infants en concret s’ha pujat dalt una de les capses, una acció  normal de conquesta de l’altura, en general tots han tingut molta cura i no han trencat les capses.

Una vegada explicades les característiques dels materials, hem parlat de les normes, però les he relacionat amb el que havíem parlat del material. Per exemple, el fet que sigui un material fràgil fa que una norma sigui que no el facem malbé ja que ha de poder aprofitar-se per tots i també per la classe de les zebres, que encara havien de fer la seva sessió. Crec que ha estat una bona forma de fer entendre als infants que les normes no les posem per gust, sinó que tenen un sentit. Aquest moment, a diferència de com ho fa la psicomotricista ho he realitzat sense música, ja que crec que estar parlant amb el soroll de la música fa que els infants s’agitin més i costi més parar atenció en el que es comenta.

Quant al RITUAL DE SORTIDA, he volgut que els infants fossin partícips en la recollida, ja que crec que és un moment que els ajuda tornar a la calma, associar que el joc ha acabat i quina millor forma que fer-ho com ho fan a qualsevol de les activitats que realitzen: recollint. Com diu Vives (2008) "Después del desorden viene el orden, por eso es necesario que el niño/a tenga la oportunidad de vivir esta dialéctica que le ayuda a reorganizar el psiquismo. Dispersar-reagrupar objetos, tomar para sí y abandonar, hacer-deshacer, ordenar-desordenar, construir-destruir, aparecer, desaparecer, vacíar-llenar son actividades que están en estrecha relación con el placer de pensar."

REPRESENTACIÓ

Aquest darrer aspecte va ser un dels que hem va mancar a l’altra sessió que vaig conduir jo. Per això en aquesta m’he controlat millor el temps per tal de què els infants tinguessin la possibilitat d’expressar verbalment el que havien fet, és a dir, d’expressar-se sense moviment. Per això, puc dir que en aquesta sessió sí que vaig tenir en compte la importància d’aquest moment com a espai que possibilita al nen prendre distància de la seva expressivitat motriu per traslladar-la a nivells més cognitius.  

Valoracions de la mestra de psicomotricitat

Tot i que el muntatge de la sala el vàrem realitzar entre els tres practicants, la sessió de la meva aula la vaig dirigir jo. No obstant, la psicomotricista va estar present i a posteriori hem va fer una valoració. En aquesta va mostrar una gran satisfacció amb el proposat, tot ressaltant el bon funcionament del moment de la conversa final (representació) ja que segons ella vaig aconseguir que cadascun dels grups de joc expliquessin respectant els torns els jocs realitzats.

A més, al principi em va comentar la possibilitat de què els nens demanessin altre material; jo li vaig explicar que en cas de necessitar un altre material oferiria les teles ja que  considerava que era un material que oferia unes possibilitats semblants i complementàries al material proposat. Aquesta demanda per part dels infants no es va produir i ella es va mostrar sorpresa per aquesta actitud, sent una mostra de com aquest material havia aconseguit captar l’atenció dels nens durant tota la sessió.

El fet de fer una valoració tan positiva de la meva proposta em va ajudar a reafirmar-me i és un  aspecte que em reforça i m’ajuda ja que a la sessió anterior, només estava la meva tutora i ja em va expressar que ella no havia anat a psicomotricitat i ho va deixar en les meves mans. Crec que  és important que ara, que estic provant diferents formes de portar els moments de la vida a l’escola hi hagi una persona que m’ajudi a fer una avaluació del que plantejo i en aquesta sessió ho he pogut obtenir.

L’única cosa que no vaig tenir en compte i que m’hagués agradat incorporar és música durant el moment de la recollida. A més crec que hauria estat una forma d’incloure una mica a la psicomotricista ja que és l’estratègia que ella utilitza perquè els infants s’asseguin.

“Quisieramos ofrecer ahora la metàfora de la caja como objeto cotidiano y universal de juego simbólico. Quizá pudiera ser relevante para presentar aspectos del concepto de símbolo desde diferentes mirades, historias y testimonios. Comparten el pensamiento de ser un objeto lúdico de poderosa evocación y fascinación que posee la dualidad del dentro-fuera o lugar y no-lugar para la experiencia del lleno y el vacío como evocación de lo corpóreo. Las cajas son cámara oscura o mínimos escenarios con una historia propia, pues preservan la memoria de lo que han contenido en algún momento y son contenedores de objetos valuosos, des de las cajas “fuertes” a las cajas “frágiles” que sirven para guardar el patrimonio infantil. Lugar que alberga nuestro principio y final, pues todo es símbolo mientras seamos caja de resonancia donde nuestra vida vibra.”

(Ruiz i Abad, 2010)